Què va suposar ser la primera dona alcaldessa de Tàrrega i la primera presidenta de la Diputació de Lleida?

En el cas de la Diputació va ser totalment accidental mentre que pel que fa a l’alcaldia, sabíem que quan vaig encapçalar la llista no hi havia hagut cap alcaldessa a la ciutat i en aquella convocatòria tampoc n'hi havia cap altra cap de llista que fos dona, per tant, si sortia hi havia la possibilitat que s’assolís el nostre objectiu. Penso que simplement era al lloc oportú en el moment adequat, tot i que també crec que és un repte que una dona ocupi un lloc de responsabilitat, ja que malauradament els llocs de decisió encara estan molt masculinitzats. En aquest cas, crec que una alcaldessa sempre ha de demostrar una mica més que un alcalde. Sempre deia que hi pot haver molts alcaldes patates i no ens podem permetre el luxe que hi hagi una alcaldessa patata, ja que el punt de mira és major si ets una dona. També crec que el fet que hi hagi dones en llocs de decisió és una manera d’obrir pas i cal compartir-los perquè la societat la formen tant homes com dones i el nostre punt de mira és diferent. Amb tot, penso que és important exercir el càrrec sense complexos. 

Més enllà de ser la primera dona alcaldessa de Tàrrega, el que em va fer realment il·lusió i que penso que va ser una fita fou ser la primera dona que va entrar a forma part del Consell Central de la Societat Ateneu, fet que vaig aconseguir perquè era presidenta del grup de teatre BAT. Aquest crec que sí que va ser un pas important a la ciutat, ja que fins llavors era una entitat formada íntegrament per homes. Ara la Societat Ateneu també farà un pas important amb la proclamació de la primera presidenta de l’entitat. 

Podeu llegir l'entrevista sencera aquí