Febrer de 1939, en Josep Maria Martí és a Extremadura, i es troba reparant un motor Junkers del XVIIè Cos d'Exèrcit. Es recorda de quan, un any enrere, "era a cal Toló arreglant motors dièsel". L'enyorança se'l menja: "M'he mirat les fotos, he llegit l'última carta de la Tresina. Què farà ella?, serà viva?, serà a Tàrrega? I el seu pare resistirà totes aquestes desventures? També penso amb el Miquel i la Dolors i els nens, que serà de tots?".

Darrers dies de febrer: "Durant el viatge he creuat les províncies de Córdoba, Ciudad Real i Cuenca, és a dir tota la Manxa, amb els seus molins de vent i camps de vinya i safrà." "Ara em trobo al carrer principal de Cuenca que en diuen Carretería. Sembla que de guerra no n'hi hagi. Les dones van ben vestides i plenes d'una coqueteria que fa fàstic, doncs no demostren estar apesarades de que passa als fronts d'Espanya. També es veu un munt d'enxufats que van vestits de paisà amb més barra que les dones".

És l'1 de març. "Avui fa un any que vaig ser cridat a files." "Sembla que la guerra toca a la seva fi, entre la dimissió del president Azaña i el reconeixement de la bel·ligerància, fa la impressió de que no durarà gaire." El dia 6 escriu: "He tingut d'anar a l'Estat Major. Es parla que ha dimitit el Govern, que hi ha revoltes a Madrid i a Cartagena. Alguna cosa deu passar d'anormal." En Josep Maria té raó, el 5 de març es va produir el cop d'estat de Casado contra el Govern comunista de Negrín. A partir d'aquest cop, la República es va anar rendint al bàndol falangista del General Franco, que va ocupar Madrid i València sense trobar resistència. L'1 d'abril de 1939 Franco es proclama vencedor de la guerra.

El 8 de març escriu: "Els dies aquests són tan sagnants com el 19 de juliol. Ara a Espanya hi ha 3 bàndols: els feixistes, els republicans i els comunistes. Això és la Torre de Babel." El 15 de març va cap a València: "Aquí ja llicencien quintes. És a dir, que això junt amb el que porten els diaris son auguris de la pau que tant desitjàvem." L'endemà torna cap a l'interior: "La florida dels ametllers i la vinguda de les orenetes en un país fred com Cuenca em recorda Tàrrega."

El 19 de març, Sant Josep: "Talment com si fos per donar-me més alegries, avui el diari ha portat que hi ha negociacions de pau entre ambdós governs, és a dir que ja s'ha acabat la guerra." I el 26 de març: "Aquest matí tocava una banda en un jardí que tenim al davant del garatge. Entre les peces ha tocat la Santa Espina. M'ha entristit molt el pensar en els temps que també era diumenge i tocaven sardanes al passeig de Tàrrega i amb la meva Tresina érem tan feliços."

El 27 escriu: "Les primeres noves que he sabut són que les forces dels nacionalistes han començat una ofensiva i que les forces d'aquí no oposen cap classe de resistència. No cal dir l'alegria que tinc, doncs sé que prompte els tindrem aquí. Ja n'hi ha molts que tornen a casa seva." L'endemà: "Es diu que tenim els nacionals molt a prop i els esperem amb impaciència doncs sabem que això és el final d'aquesta guerra de mentides i malvestats." El dia 29: "Ja espero que les forces de Franco siguin aquí per posar-me en camí de casa i ser jo qui tingui aquest goig tant de temps esperat. A les 3 de la tarda ja oneja la bandera espanyola al cim del castell. Ja m'he tret les insígnies del Cos de Tren d'aquell fatídic exèrcit roig al qual devem tanta sang i malvestat."

El 31 de març: "A la tarda m'he presentat a l'ajuntament de Bétera. Han demanat qui volia pujar al campanar ja que van cremar l'església i està tot molt perillós. Jo m'hi he ofert. Ho he fet a gust, pensant en la Tresina i amb Déu el molt que m'han ajudat…. com també m'ha recordat el dia que trencaven les campanes de Tàrrega que el plany que feien al donar-los els cops de mall em van posar trist."

El 4 d'abril: "Han fet un pregó dient que tots els mobilitzats per l'exèrcit roig hem de presentar-nos demà a la Comandància de la Playa". "Anem a la Comandància per veure què ens manen. Ja veurem què en sortirà…. segurament un camp de concentració, de moment." 

En realitat el retorn a casa no serà fàcil. Per a tots els soldats republicans comença un llarg viacrucis... Franco i el seu règim no perdonen. 

Al proper escrit ho acabem d'explicar.