El passat 23 d'abril de l'actual vaig endegar una sèrie d'articles dedicats sobre el tren i Tàrrega que segueixo amb noves aportacions. I entenc que si bé la ciutat continua essent una gran cruïlla de comunicacions a la zona interior de Catalunya, no seria mai el que és sense aquella arribada del ferrocarril a mitjans del segle XIX. I com està documentat, certament fou un fet que donà forta embranzida al creixement del nostre comerç i indústria, amb obertura de mercats a la zona pirinenca i el veí Aragó. Avui tracto del procés que ens portà l'esperat tren el dia 30 de maig de 1860.

Les cròniques assenyalen que la primera ocasió que a la Diputació de Lleida es tractà de la Llei dels ferrocarrils fou el 2 d'abril de 1852, i que es constituí la Sociedad del Ferrocarril de Zaragoza a Barcelona el 1855. Doncs bé, segons consta en el Llibre d'Actes Municipal, en el plenari de l'Ajuntament de Tàrrega del 20 de juliol de 1852, presidit per l'alcalde Ramon de Sobies, el consistori analitzà una comunicació que la il·lustre Junta d'Agricultura de la Província li envià, invitant que la Corporació "elevés una petició a sa majestat de la necessitat i la utilitat d'una línia de ferrocarril que, sortint de Barcelona, unís Catalunya amb la resta del país".

L'Ajuntament targarí, conscient de la seva importància, ja en la sessió del 3 d'agost de 1852, l'acta del qual reproduïm, acordà trametre a sa majestat una exposició dels fets manifestant: "la utilitat de la construcció d'un camí de ferro, que sortint de Barcelona i travessant el Pla d'Urgell, unís Catalunya amb la resta del país, i suplicant també que autoritzés a la Diputació de Barcelona a formar una societat anònima que tingués cura de construir-lo".

Després d'una reunió a Lleida el 14 de maig de 1855 amb representants de les diputacions de Navarra, Osca i Saragossa, la nova línia començà a construir-se tot seguit, amb moltes obres d'esplanacions i complicats túnels, i quedà enllestida i inaugurada oficialment el 1860 per la reina Isabel, com ja comentà, si bé en un principi el tren passà per Tàrrega sense aturar-se. Com diu el nostre historiador Segarra Malla: "Allò fou l'admiració de veïns i forasters, encara que a molta gent –principalment a les dones velles– els feia basarda de veure córrer aquell munt de ferro que semblava una serp monstruosa i negra que treia una seguida de fum negre com si s'ofegués. Els feia por i no hi volien pujar".

Tot el reportatge aquí