Sobre el tren i Tàrrega (3)
Històries d'ahir i d'avui

Com deia en el darrer reportatge segueixo tractant sobre el tren i Tàrrega, donada la importància que tingué per a la ciutat l'entrada en funcionament del tram Manresa -Lleida de la línia Barcelona-Saragossa el mes d'octubre del 1860. Una línia que també ens permetia viatjar fins a Madrid i també a Galícia. Ràpidament foren immensos els beneficis de tot ordre, i es crearen nous serveis de transport i molta mà d'obra. La nova comunicació amb Barcelona i àrea d'influència fou aprofitada per la indústria i el comerç targarí i rodalies per expandir-se. Així existiren carregadors propis, com el de la farinera de Ramon Bernadás i d'altres empreses com la Casa Cros.
Pouant encara a l'Arxiu Comarcal de l'Urgell sobre el ferrocarril, trobo la petició de la fàbrica de farines bastida pel barceloní Ramon Bernadás. Demanava a la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya la construcció d'un apartador o via morta derivada de la principal. Era per facilitar la càrrega i descàrrega dels 30.000 quilos diaris de blat arribats de tot el país, i també les sortides dels nombrosos vagons de farina. Les gestions foren llarguíssimes, ja que la sol·licitud d'aquesta obra s'endegà el 1918 i arribà la corresponent autorització el 17 d'octubre del 1921, a nom de Ramon Andreu Bernadás Casanova.
Al costat mateix del gran i modern edifici d'aquesta farinera, anomenada Maria Montserrat, es construïren 97,16 metres de via que enllaçava amb la principal en el punt quilomètric 226,322 de la línia ferroviària de Saragossa a Barcelona. El cost de l'obra fou de 5.014 pessetes, a més del lloguer anyal del servei a la companyia. Després, aquesta concessió canvià de titular el gener del 1940 i es transferí a Jaime Balcells Fabregat. Tanmateix s'utilitzà moltíssim aquest carregador pels nombrosos vagons que portaven sacs d'adobs i productes químics de la Societat Anònima Cros, a partir del juliol de 1936, que abastí les necessitats de l'Urgell. Una distribució a càrrec de l'industrial local Josep Solà Solà, que tenia a més fàbrica d'electricitat, farines i pasta de sopa als carrers de Sant Roc i del Segle XX.
Podeu llegir el reportatge sencer aquí

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari