El diumenge 18 de juliol de 1936 molts joves targarins són a la platja. A ciutat, les notícies de la rebel·lió militar arriben en comptagotes i hom es prepara pel que pugui passar.

El 19 de juliol de 1936, s'organitzen patrulles de vigilància a les carreteres i es prenen mesures per evitar el vessament de sang i la destrucció dels edificis religiosos i de particulars. El dia 21 de juliol, amb una plaça Major plena de gom a gom, són hissades al balcó de Ca la Vila les banderes catalana, republicana i comunista (P.O.U.M.). Des del balcó de l'Ajuntament es dirigeixen al poble, el conseller del Bloc Obrer i Camperol, en Francesc Mateu, i l'alcalde d'Esquerra Republicana, en Josep Devant, que van demanar al poble serenitat i disciplina.

El dia 21 de juliol es requisen els locals dels ordes religiosos i a la porta de tots ells s'hi va posar un rètol on diu: "Respecteu aquest edifici que és del poble." També fou confiscada pel Comitè la impremta d'Acció Comarcal i de La Veu de Tàrrega.

El dia 25 de juliol l'alcalde Devant, els consellers i els membres del Comitè de Milícies Antifeixistes es feliciten públicament d'haver aconseguit que fossin respectades les vides dels ciutadans i que no fossin destruïts els edificis religiosos, tal com havia succeït en molts altres indrets.
Però a partir del dia 27 de juliol es produeix la crema de mobiliari i d'imatges religioses, i la nit del 28 de juliol un escamot de "pistoleros" de Cervera segresten i assassinen 12 religiosos i seminaristes del convent del Carme de Tàrrega. Pocs dies més tard són assassinats 8 religiosos escolapis i 5 sacerdots de la parròquia. El comitè de les milícies de Tàrrega participa en la detenció de l'anterior alcalde, en Francesc Fité, que poques hores més tard és assassinat a la partida dels Molars. Altres dos anteriors alcaldes targarins també són assassinats: en Francesc Prats a Barcelona, i en Baldomer Trepat a Agramunt.

Alguns rumors van afirmar que els salconduits que l'alcalde Devant va lliurar als pares escolapis per poder marxar de Tàrrega van servir per detenir-los i ser víctimes de la violència revolucionària. Amb tot, això es contradiu amb el fet que, tant l'alcalde Devant com el comitè de milícies targarí, van protegir el rector de la parròquia, en Jaume Serra, callant sobre el seu amagatall en una casa particular durant tota la guerra.
El comitè targarí va intentar, infructuosament, portar cap a Tàrrega mossèn Lluís Sarret quan aquest va ser detingut pel comitè de Manresa el setembre de 1936. Quan el representant targarí arriba a Manresa per fer-se'n càrrec, el qui fou director de l'Orfeó Nova Tàrrega i Arxiver Municipal havia estat assassinat.

En Norbert Orobitg explica a les seves memòries com el comitè de les milícies antifeixistes de Tàrrega va evitar que els escamots de Cervera s'enduguessin un bon nombre de ciutadans targarins que reclamaven per "detenir-los". En aquesta llista sembla que s'hi trobava el mateix Josep Devant, pel fet d'haver-se oposat a les detencions i assassinats indiscriminats de les patrulles dels incontrolats.

Segons el testimoni d'Àngel Devant Cardona, quan el seu pare, en Josep Devant, s'havia de desplaçar a Barcelona, sempre es feia acompanyar per altres consellers de l'ajuntament armats amb pistoles. Així, quan havien de creuar els controls de Cervera, ho feien empunyant de manera ostensible les armes, per tal de poder passar sense problemes. Mai es podrà saber del cert la veritat de tot plegat. Molts crims es van produir en l'anonimat i van ser callats durant molt de temps. Però tinc la certesa que en Josep Devant va assumir la seva responsabilitat i va fer el que va poder per evitar la violència dels incontrolats a Tàrrega.