Fase I

Sentí plorar el nen del pis de sota. La parella de veïns del tercer cardant de nou. La fressa a la cuina del costat. Alguns assajaven aplaudiments... o era aquell ritme una aflamencada resposta a l'avorriment? Va rebre convocatòria d'un nou xat on saludar gent amb els quals no havia creuat una paraula. El teletreball s'acumulava i les promeses de retorn dels Autònoms també. Era una altra obra de teatre de l'absurd.

D'una glopada s'empassà el segon somnífer, amb ratafia i glaçons.

Fase II

Aleshores fou quan s'adonà que havia refusat qualsevol contacte.

Era dels que es feia el distret per no saludar ni a l'ascensor. L'ús de mascaretes, fossin legals o cosides per voluntàries, li anava força bé per fer veure que deia algun mot, però no era cert, no deia res mai.

Però ara, després de no dormir en tota la nit, amb un ofec terrible i molt alterat va comprovar que tenia el terrible assassí dins de casa.

Els veïns el saludaren a les 8, tot aplaudint, mentre que ell, delirant de febre, els demanava ajuda amb gestos, sense que ara el poguessin entendre pas.

Fase III

Era insuportable sentir cada dia, inexorablement, la cançoneta de resistir d'aquell duet tant famós temps enllà, el segle passat concretament. I cridava no a fer resistència, sinó a resistir. I ell ja no ho resistia més.

Després de llençar benzina balcó avall fins al gran altaveu, tornà a les seves dèries a l'ordinador i va ser quan va llegir que la lletra de la cançó era un cant d'esperança escrit per a un pres antifranquista.
Seguidament buscà l'exemplar que tenia d'El Capital de Karl Marx, n'arrencà un full ben esmolat i s'obrí les venes tràgicament.

Fase IV

Després de fullejar, subratllar i rellegir diverses vegades Joan Brossa, en poesia escrita i visual; l'obra completa de Vicent Andrés Estellés; els contes llargs, curts i migcurts de Pere Calders; les obres més carregoses de Sartre; tres vegades Guerra i Pau de Lev Tolstoi; dues vegades el Tirant lo Blanc en català antic; les millors anàlisis d'Arnau Puig; Walt Whitman en català i en castellà per a comparar les traduccions; La Cendra de Guillem Viladot; Yourcenar en francès amb diccionaris; Bertolt Brecht, tot el seu teatre; Federico García Lorca i molts milers més, i veient les notícies contradictòries de les cadenes de TV...començà a llegir els llibres de casa al revés, començant per la pàgina on posava FI, FIN o END.

E N D.