Qui hagi fet mai obres a casa sabrà apreciar com la rapidesa d'execució sovint és un valor quantitatiu directe, sense desmerèixer-ne els més qualitatius i apreciats pels professionals, com són el disseny, la funcionalitat o el detall dels acabats. De fet, només si un edifici funciona correctament, n'apreciarem els terminis de construcció. Si no és així, tot aquest suposat estalvi es transforma en una llosa, que destrossa pressupostos mitjançant reparacions o modificacions posteriors. Però si parlem de l'edificació tant des d'una perspectiva de negoci immobiliari com de màrqueting, cal dir que el temps sí que compta i molt. I precisament de màrqueting o de propaganda governamental és el que toquem quan ens referim a la conjunció virus, govern de la Xina i a la construcció d'un hospital en deu dies.

Portem unes setmanes d'informació contaminada pel coronavirus, en què gairebé cada notícia que arriba de la Xina és més preocupant que l'anterior. I no només per les conseqüències sanitàries, que de moment són percentualment baixes en relació a una emergència biològica global. La desconfiança ve sobretot de les fuites en la censura de la dictadura xinesa, que ens permet saber la negligència amb què va reaccionar l'executiu de Xi Jinping a reconèixer la situació. Dins d'aquest riu de desprestigi cap al govern i la societat xinesa, les autoritats han contraatacat amb una estratègia de xoc, tipus bomba de fum: anunciant la construcció i la retransmissió en directe de les obres de l'hospital de Wuhan, la metròpoli d'onze milions d'habitants on s'ha generat el focus de l'epidèmia.

Si poseu a Google "hospital Xina 10 dies" veureu les imatges accelerades de les obres del macroedifici que, traslladat a Tàrrega, ocuparia gran part de la superfície de l'esplanada on hi ha el poliesportiu, les piscines i els camps de futbol. Evidentment, la rapidesa s'aconsegueix amb diferents premises: una construcció prefabricada amb estructura modular tipus contenidor, treball continu durant vint-i-quatre hores i un disseny que parteix de la repetició amb variacions d'un hospital anterior, construït l'any 2003 a Pequín per l'epidèmia de SARS. Els vídeos de la construcció són hipnòtics, absolutament impressionants. Sense ser jubilat ni tenir cap interès especial en l'edificació, tenen el magnetisme de veure el formigueig de grues i persones amb un moviment frenèticament coordinat, tot apilant contenidors, fent paviments i executant ensamblatges a gran escala.

De tot plegat, en sabem que el que a la vella Europa triga un mínim de deu anys, com és la decisió, disseny i construcció d'un hospital, a la República Popular de la Xina es pot fer en deu dies. Això que és certament excepcional és també possible gràcies a un règim dictatorial, en què el control sobre la població és absolut. No hi ha filtres, ni de drets humans ni de cap tipus. Mentre la Xina ens mostrava l'hospital de Wuhan, molts altres veien, a través del coronavirus o de la pesta porcina africana, que els miracles econòmics no són gratis.