La política de retallades que van fer els anteriors governs de la Generalitat, contestada des de molts sectors socials, i la posterior, obligada per l'escanyament dels successius Gobiernos de España, han deixat sota mínims alguns sectors cabdals per al nostre país.

És sabut que sempre ho reivindico per al món artístic i cultural, i ara fa molt pocs dies, vist que cap dels Reis d'Orient no ens ho ha portat com a regal merescut, una bona part del sector ha reaccionat i han emplaçat l'actual –i torpedinat– Govern a fer un pas decisiu per a la cultura.
Segons comentava el diari Ara, «la nova plataforma Actua Cultura, formada per la gran majoria del sector cultural català, ha reclamat... que es destini a la cultura el 2% del pressupost que aprovi el Govern. El sector de les arts escèniques, l'art, la música, l'audiovisual i el llibre s'han unit per primera vegada en una plataforma per evidenciar la "manca de consideració respecte a la cultura per part de les institucions" i "dir prou per dignitat" davant el 0,67% del pressupost que s'hi destina actualment, una dotació que consideren "injusta i indecent". Els representants es reuniran amb el Govern per demanar-li un "canvi de paradigma" envers la cultura que es tradueixi en un 2% dels pressupostos en no més de 3 anys. La plataforma idearà accions "imaginatives, contundents i dilatades en el temps" en cas que no es compleixin les seves demandes».

És una evidència que el nostre sector està en caiguda lliure, que cada cop hi ha menys lectors i llibreries, i que si no treballem una base cultural mínima, les inauguracions d'exposicions d'art són una trobada d'amics i coneguts o un espai de relació, canapès i copetes de cava. Després de quatre onades (o paraules) només queden les restes del naufragi, perquè no es prepara el públic no ja com a persones actives sinó com a receptors de la cultura, ni que sigui passius. Si no ensenyem què és la poesia, el teatre, la pintura o la fotografia, en definitiva les arts, i les posem ran de terra amb gran rigor, no preparem la persona per a ser ni simple admirador d'una novel·la, escultura, poema o audiovisual. Només cal veure, astorats, com a les nostres televisions el futbol o algun tennista mallorquí de filiació pepera ocupen més espai que qualsevol acte cultural. I el que no es veu acaba desapareixent de l'àmbit col·lectiu, de l'interès personal, del desig de coneixement. Una societat aculturitzada és perfectament manipulable.

És per això i altres coses ja dites que tenen bona part de raó les entitats que han decidit moure el Mar de la (falsa) Tranquil·litat de la cultura catalana. Només falta que obrin l'objectiu i, tot reclamant que la Generalitat faci el màxim esforç en aquest camp, ho diguin tot i sobretot a qui correspon. Perquè una noticia també dels mateixos dies ens parlava de les inversions museístiques espanyoles, i destapava –novament, repetida com l'all– la realitat que com a catalans (i serveix per a tots els Països Catalans, això) estem pagant. I és que, com deia El Punt-Avui, El Ministerio de Cultura va enviar una nota de premsa en què presumia de les obres d'art que va adquirir el 2019 per enriquir les col·leccions dels museus públics. Gairebé tots els beneficiats són institucions de Madrid, el Prado, el Reina Sofía i el Museu d'Amèrica. El Museo Nacional de Escultura de Valladolid i l'Arxiu Històric de la Noblesa de Toledo trenquen aquest centralisme cultural.

És evident que els Reis (els de sempre que mantenim i patim) ens han portat només carbó, i el que necessitem com a societat és una cultura d'arrel republicana que ens faci créixer com a ciutadans actius i preparats, i que ens aparti les molles i ens doni el pa sencer... i els llibres i les arts.

Potser que passem del 3% per a alguns al 2% per a tothom.