El pintor Josep Minguell ha arrencat aquest matí l’última part del fresc L’Odissea mitjançant la tècnica de l’strappo. Fill i nét de pintors al fresc, Minguell és un dels pocs que practica aquest tipus de pintura sobre paret o mur i l’únic que utilitza l’strappo com a pretext artístic. "L’Odissea", que està formada per tres murals, és un encàrrec de la Universitat de Waseda (Tokio, Japó), on serà enviada a mitjans de novembre. La seva destinació és el laboratori Simo-Serra, del departament d’enginyeria i ciència informàtica de la universitat. El laboratori està especialitzat en la recerca en aplicacions de "machine learning", disciplina científica de l’àmbit de la intel·ligència artificial que crea sistemes que aprenen.

Amb la realització d’aquesta obra, Minguell i el laboratori Simo-Serra pretenen divulgar l’art tradicional europeu al Japó i vincular els processos de pensament de l’art amb els de la recerca tècnica i científica. En aquest cas, la pràctica ancestral de la pintura al fresc comparteix espai amb les més avançades tecnologies. D’altra banda, "la presència d’aquests frescos en l’espai de treball busca ser una font d’inspiració i de motivació per als investigadors, al mateix temps que vol contribuir a crear un espai i un clima de treball agradables", declara Josep Minguell.

La pintura al fresc i l’strappo

Els murals de L’Odissea han estat pintats amb el procediment al fresc, una tècnica de pintura mil·lenària utilitzada històricament en les grans decoracions arquitectòniques. El conjunt de pintures realitzades per Miquel Àngel a la Capella Sixtina (El Vaticà) és, probablement, l’exemple més significatiu de pintura al fresc. Minguell és un dels pocs artistes contemporanis que practica aquesta tècnica, sent la seva especialitat.

La pintura al fresc es fonamenta en l’ús de la calç. "La pedra calcària es transforma, a través del foc i de l’aigua, en hidròxid de calci. Aquest calci s’aplica en els murs i, mentre és fresc, l’artista pinta amb pigments que quedaran fixats al mur gràcies a l’última reacció química: l’hidròxid de calci retorna a la forma mineral de la pedra calcària en estar en contacte amb l’aire", explica Minguell. El resultat és una pintura de colors pigment minerals, mat i de gran intensitat cromàtica.

Josep Minguell completa els seus frescos utilitzant la tècnica de l’strappo, que usa com a pretext artístic, sent l’únic artista que ho fa. L’strappo serveix per a arrencar pintures de murs o parets. A Catalunya és especialment conegut pels arrencaments de pintures en les esglésies romàniques del Pirineu, que avui en dia es troben al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), com és el cas del pantocràtor de Sant Climent de Taüll.

"Mitjançant coles orgàniques es desprèn la pel·lícula pictòrica i es traspassa a una tela. El frescos queden fixats en un suport mòbil lleuger, que en permet el trasllat", explica Minguell. L’artista argumenta que "després de l’strappo, els frescos es converteixen en peces fragmentades autònomes que assoleixen una aparença arqueològica que ens remet a altres temps i altres espais".

"L’Odissea" de Minguell

L’obra realitzada es titula "L’Odissea", ja que representa tres moments del famós poema d’Homer sobre les aventures de l’heroi grec Odisseu, també anomenat Ulisses, en el seu llarg viatge de retorn a casa. "Reflecteix la persistent lluita contra les adversitats i l’ús de l’astúcia i el raonament com a forma de superar-les", reflexiona l’artista targarí. "D’aquí que hagi estat el motiu escollit per a servir de font d’inspiració i motivació als investigadors de La Universitat de Waseda", revela.