El Jaume es va guanyar un espai important en el ciclisme professional dels anys vuitanta. Primer com a promesa, en completar la Vuelta dins dels deu primers de la classificació general. Després com a gregari destacat de figures com Pedro Delgado o Fabio Parra. Finalment com a veterà que sabia aprofitar les circumstàncies de cursa en forma de victòries. La més sonada va ser la d'ara fa 30 anys, a Madrid, imposant-se en la darrera etapa en línia de la Vuelta, fet que de llavors ençà cap ciclista espanyol ha sabut repetir. Més valuós que el seu propi currículum és l'estima que li professa el món ciclista, tant el d'elit com el local, que li reconeix la seva bonhomia, poc donada a treure pit.

Podeu llegir l'entrevista completa a la NT 3.672