Un cop s'aconsegueix creuar el mirall, les coses poden ser molt diferents. Cal fer el primer pas amb convenciment. Dit i fet! Així ho va viure el Raül un bon dia de ruta pirinenca, quan portava més de 10 hores corrent. Des d'aquell moment, que ens el relata amb detall, no ha parat de buscar com omplir la seva inquietud solidària mitjançant l'afecció pel córrer. La seva proposta és idealista, romàntica, amb dosis de bona lògica, impulsada per una aliança entre raó i fe que en la vida rarament es produeix. Hi ha persones a les quals diem familiars o amics que no es prendrien tantes molèsties com el Raül pensant d'ajudar els altres. És valent. Se n'ha de ser per creuar el mirall. 

Podeu llegir l'entrevista sencera a la NT 3.668