L’avalen onze temporades a la UE Tàrrega. Per ser l’equip del seu poble, el va preferir per damunt de temptadores ofertes de treball i de més categoria. Té una visió clara i segura del futbol, un plaer parlar-ne amb ell si n’ets bon afeccionat. La seva és una visió harmònica, que és amb ell de forma innata, perquè ha estat més autodidacta que altra cosa. Vivia els partits amb la mateixa intensitat amb què després tèbiament sabia desprendre-se’n. Un cas singular de sensatesa en un esport mogut per la passió. Convocat per la selecció catalana, va vestir també les samarretes del Balaguer i l’Agramunt. Més tècnic que físic, la seva trajectòria va tenir un final sobtat, immerescut, fred.  

Podeu llegir l'entrevista sencera a la NT 3. 654