XAVIER SANTESMASSES
Fer una entrevista a Benjamí Tous és com viure una pluja ferotge i dispersa de reflexions i d’idees. Per lligar el text has de remenar vint vegades la conversa. De fet, amb la resposta d’una sola pregunta podries farcir més d’una pàgina d’aquest setmanari. I quan acaba de respondre tens un cabdell tan gros, que ja no saps si tens alguna pregunta més o si en tens un parell de desenes. Benjamí Tous com a artista és això mateix. Un home amb una producció gegantina i diversa. De la mateixa manera, la seva obra no s’explica per un quadre, ni per deu sinó per una línia infinita que lliga tot el conjunt amb l’home. El resultat final defineix qui és aquest home. No cerca la perfecció sinó la creativitat amb l’objectiu de donar un sentit argumental al que veu i al que sent.

Per sort, a l’entrevista hi ha posat cullerada el Xavier Garcia que, entre altres, s’ocupa de recordar quines coses cal destacar. 

El proper dia 22 (i fins al 8 de gener) s’inaugura a la sala Marsà una exposició amb el nom de “Flamenkes”. Són 365 dones flamenques en un únic quadre. El farciment de l’exposició són diversos elements d’aquest treball. També es presenta el llibre 44 de la col·lecció Natan dedicat a l’artista.

Podeu llegir l'entrevista sencera a la NT 3.652