Sense fer soroll, l’any passat va quedar subcampió de la seva categoria en els Campionats de Catalunya de Veterans celebrats a Cambrils. Les meves preguntes el forcen a descobrir aspectes del seu passat que recorda amb precisió. Usa un to de veu moderat, i el que diu delata una força de voluntat tan immensa com independent. El seu rostre s’il·lumina i pren vida quan parla de la seva gran amiga, la bicicleta. L’Enric és un ciclista consumat, però més que ciclista és un esportista a qui li complau la intensitat física. De la seva conversa se’n deriven més activitats que la del ciclisme: de jove va ser halterofilista i va córrer una marató, quan només intentar-ho era considerat de bojos.

Podeu llegir l'entrevista sencera a la NT 3.610