La competitivitat i els reptes esportius són positius sempre que siguin raonables. El Jordi és, per damunt de tot, un home raonable, que ha dut el seny per bandera tant en la seva vessant professional com esportiva. Per a ell, córrer ràpid era un do natural que no li requeria grans esforços. Un cop s’ho va prendre més seriosament, va aprendre a córrer, perquè també s’aprèn a córrer, fent cas dels seus entrenadors. Aplicar bé les rutines, ser constant i no forçar la màquina per damunt de les seves possibilitats li va permetre ser plusmarquista provincial en el 4x100 m de relleus, amb un temps de 46,5 s. Era el 1960. Un any abans, havia assolit el campionat provincial dels 100 m amb 11,5 s.  

Podeu llegir l'entrevista sencera a la NT 3.604