ROGER ROSICH
La tarda de les eleccions municipals me’l vaig trobar a la plaça Major de Tàrrega, somreia, i no diria pas que per sota el nas, diria que per sobre el nas, en un somriure mal contingut, com si intuís el que anava a passar aquell vespre. Potser eren els nervis. No sabia si la xarxa de la CUP estava fent una enquesta al llarg del dia… Cautelós, no deia gran cosa, però es devia saber conscient de la feina feta i amb possibilitats de ser la notícia de la nit; com acabaria sent. Carlos Vílchez és un home prudent, irònic, intel·ligent… també astut i suspicaç. Parla bé, amb reflexió, pensa abans de parlar. Em trobo amb ell un divendres a la tarda a la porta del Casal Popular el Rostoll, on hem quedat per dur a terme aquesta entrevista. En unes hores jo tinc l’honor de fer una conferència sobre la figura del president Companys a la sala de plens de l’Ajuntament de Tàrrega. Em fa pensar… Arriba en Carlos i ens hi posem.  

Podeu llegir l'entrevista sencera a la NT 3.602