Els tres regidors de la CUP van anunciar dimarts de la setmana passada que “es veien obligats” a sortir del govern a l’Ajuntament de Tàrrega per “l’incompliment del pacte” per part dels seus socis, ERC i PSC. Parlem amb dos dels tres edils del partit, Laia Recasens i Miquel Nadal.

Per quin motiu decideixen trencar el pacte de govern?

Laia Recasens (L.R.). Nosaltres no hem trencat res, el pacte de govern l’han trencat ERC i PSC incomplint l’acord al qual vam arribar. Nosaltres no hem incomplert el pacte, sinó que l’han incomplert ells, que també es van comprometre a municipalitzar el servei de l’aigua. Si en aquell moment ja creien que podrien tenir dubtes o que els tremolaria el pols, no l’haurien d’haver signat. ERC i PSC també van agafar aquest compromís amb la ciutadania, ja que no era un compromís únicament de la CUP, sinó que era dels tres partits que vam signar el pacte. A tot plegat s’hi suma que la decisió de no municipalitzar l’aigua està presa en base d’un informe ple d’errors que no s’han corregit i amb moltes mancances, ja que no s’estudien totes les possibilitats. A més, ofereix un biaix claríssim cap a la privatització del servei, que per a nosaltres encara ho fa més greu. L’empresa adjudicatària de l’informe va oferir-se estudiar la CONGIAC, que és la mancança principal, i va ser l’alcaldessa la que va dir: “Si ho feu en dos dies sí, si no, no”, i era evident que un estudi així no es podia fer en dos dies.

Quina resposta han rebut a la seva decisió?

Miquel Nadal (M.N.). La de la ciutadania crec que ha estat bona. Vam fer una assemblea oberta a la qual van assistir una quarantena de persones, en què tothom va coincidir en el fet que la decisió havia de ser aquesta, bàsicament perquè no la preníem nosaltres sinó que queia pel seu propi pes. I alhora vam rebre un escalf molt gran i un reconeixement de tota la feina feta fins ara. Creiem que ara mateix estar al govern ens suposava certes limitacions perquè la nostra veu cada vegada era més petita. De l’assemblea vam sortir molt reforçades i amb molts ànims. La resposta de la ciutadania en general també ha estat positiva. Hem posat el tema de l’aigua en l’agenda política, la gent s’ha començat a preocupar per un servei que fins ara no generava gaire interès per part de la població i alhora ens han reconegut que deixar el govern ha estat una decisió molt honesta, ja que la nostra acció dins del govern ja no tenia sentit.

I per part de la resta de partits polítics que conformen l’arc consistorial?

L.R. La Laura Tejero, regidora del PSC, ens va dir que li sabia greu quan la vam avisar; l’alcaldessa, Alba Pijuan (ERC), ens va agrair que l’haguéssim avisat abans de fer pública la nostra decisió i la Rosa Maria Perelló, portaveu de Junts, va destacar que li semblava una decisió molt honesta. 

M.N. Ara evidentment comença tota una ronda de com s’ha de configurar el nou arc consistorial, en el sentit que el govern s’ha quedat en minoria, amb 6 dels 17 regidors possibles, i, per tant, necessitarà suports externs constants per aprovar les coses. En aquest sentit, hi haurà d’haver moviments per part seva si vol tirar endavant projectes.

Estan disposats a negociar?

L. R. Nosaltres mai ens hem tancat a parlar i a negociar amb ningú. Evidentment, si el govern vol tirar endavant projectes que els interessen i necessita vots favorables, la porta del nostre despatx estarà oberta tot i que nosaltres només donarem suport als projectes que suposin una Tàrrega transformadora i d’esquerres i que es basin en el nostre programa electoral. Fins ara hi havia uns compromisos del pacte que votàvem a govern perquè havíem signat el pacte, però a partir d’ara no tenim aquesta obligació.

M.N. Ho farem sempre mirant pel bé de la ciutadania. En aquest sentit, hi haurà coses que encara que no s’hagin debatut prèviament, rebran el nostre vot favorable perquè van en la línia de millorar la vida de la ciutadania de Tàrrega amb les millors condicions possibles. En la resta de coses, com projectes de partit, hi haurà d’haver concessions per poder rebre el nostre suport.

Quina valoració fan d’aquests anys a l’Ajuntament?

L.R. Crec que s’ha fet molt bona feina, tot i que evidentment han quedat coses per fer i coses a mitges, que això és el que sap més greu. Personalment, penso que hem pogut aconseguir més projectes dels que creia inicialment com la implantació de la recollida de residus porta a porta parcial, que més o menys està funcionant bé, i també hem aconseguit desencallar diferents projectes de plaques solars... La valoració de la tasca a govern és bona malgrat les limitacions i tensions constants amb la resta de partits que conformàvem el govern, sobretot en aquests darrers dos anys. Hi ha hagut moltes discussions internes i això et fa perdre les ganes de treballar. D’altra banda, treballar amb els tècnics de l’Ajuntament val molt la pena, i en aquest sentit mai he tingut cap problema i he pogut desenvolupar la meva tasca tranquil·lament. 

M.N. En el meu cas m’enduc, sobretot, que hem pogut treballar amb una àrea d’Habitatge que estava històricament deixada. El pressupost del 2023 era de zero euros amb un únic tècnic i aquest 2025 serà de 340.000 euros amb dos tècnics. Per tant, hem començat a fer polítiques actives d’habitatge per canviar el paradigma que l’habitatge és un bé especulatiu i que creiem que ha de ser un dret per a tothom. També m’emporto el treball boníssim amb els tècnics de la casa, que han estat els nostres principals aliats perquè les nostres ganes de treballar també han estat molt grans i amb ells ha estat possible. Ens han recolzat en la majoria de les decisions, hem fet molta pinya i hem tirat endavant molts projectes. Com la Laia, el que no m’enduc són les reticències per part sobretot d’ERC de frenar-nos projectes i idees sense un argumentari darrere. Això ha suposat un desgast dia rere dia. Com ja és sabut, ha quedat encallat el projecte de municipalització del Teatre Ateneu, que per a l’àrea de Cultura i per a la ciutat era important perquè s’han de fer unes costoses obres de millora en aquest equipament que no és nostre. També totes les negociacions amb FiraTàrrega que, malgrat celebrar la primera taula de debat, no se n’ha fet cap altra per falta de voluntat política. En definitiva, el desgast dia a dia de veure que lluny d’estar pensant en el bé comú, moltes vegades era reticències per evitar que des de la CUP ens poguéssim posar medalles, diria, per tant, que la batalla d’egos és el que menys m’ha agradat. 

En cas que Junts presentés una moció de censura, hi donarien suport?

L.R. De moment no ens hem plantejat que pugui passar i tampoc crec que arribi a passar. En cas que Junts tingui alguna cosa a dir-nos, tampoc es trobarà la porta tancada, perquè no la vam tancar en el seu moment, però realment és complicat, especialment pel tema de l’aigua. De fet, qualsevol proposta que poguéssim rebre en aquest sentit hauria d’anar encarada a municipalitzar el servei de l’aigua i una defensa ferma de la gestió pública en tots els nivells i tots els sentits. Tot el que no vagi encarat cap aquí és molt complicat d’encaixar. 

M.N. Evidentment tenim portes obertes a negociar amb qui sigui, com hem tingut sempre, però l’única cosa que podria accelerar un fet d’aquesta magnitud seria que el govern actual canviés la direcció i tirés cap a la dreta. Si això es produís, hi hauria més interès per part nostra, però ara mateix creiem que no és el moment ni tenim uns compromisos clars per part de Junts. Més que parlar amb Junts, crec que el que hem de parlar amb tots és com encarem a partir d’ara la gestió municipal, com podria ser presentant projectes puntuals comuns. 

L.R. Al final si les idees són bones i beneficien el conjunt de la ciutat, nosaltres no tenim cap problema a presentar propostes conjuntes amb cap dels tres partits. 

En aquest sentit, mà estesa amb el govern actual?

M.N. Mà estesa amb tothom per treballar per Tàrrega i mirant per la gent de Tàrrega.

L.R. Sempre tenint clar que tenim una perspectiva i una tendència que és tirar cap a l’esquerra. Si el govern comença a apostar per polítiques molt diferents o que miren molt cap a la dreta potser sí que un dia es trobarà la porta tancada directament. 

A falta de dos anys per les properes eleccions municipals, ja han començat a treballar en la candidatura?

M.N. La projecció a dia de demà té conseqüències també a 2027 i ara el nostre objectiu és enfortir l’assemblea, tota aquesta gent que ens fa confiança i que creu en el nostre projecte. Tenim ganes de ser les representants tant a la institució com a la ciutat d’una veu silenciada històricament a les institucions, som les representants de les classes populars, dels casals populars, de les associacions, de les veïnes, de la gent treballadora, de les persones LGTBIQ+, de les dones, de les persones racialitzades que històricament han estat invisibilitzades... I a partir d’aquí segurament el 2027 ens tornarem a presentar sabent que nosaltres hem complert tot el que havíem explicat, sent conseqüents amb les nostres decisions i sabent que per a nosaltres un pacte és un pacte avui i sempre i que una línia vermella ho és avui i sempre també. En aquest sentit, la nostra representació a l’Ajuntament té l’únic objectiu de traslladar a la institució el que passa als carrers de la ciutat i defensar unes polítiques transformadores que beneficiïn la població des d’una mirada d’esquerres i radical, anant a l’arrel del problema i no simplement maquillant polítiques. Per tant, el 2027 ens podrem presentar de nou amb honestedat i compromís. Tenim dos anys per treballar amb les millors persones que poden tenir aquesta veu, cosa que ara mateix no ens emplaça. En aquests moments, la nostra prioritat és fer una oposició constructiva, dura i conscient, presentant projectes i esmenant el que convingui. Ara mateix creiem que podem tenir molt més poder des de l’oposició que des del govern, on havíem quedat invisibilitzades i on la nostra veu era cada vegada més petita.