Editorial

LAIA PEDRÓS

La notícia del tancament del festival Embarrat ha sacsejat el panorama cultural de Tàrrega i, per extensió, de les Terres de Ponent. Després de deu edicions exitoses, aquest referent de la creació contemporània abaixa la persiana per “falta de recursos”. És una pèrdua significativa per a una ciutat que ha sabut conjugar tradició i avantguarda en el seu teixit cultural. L’Embarrat ha estat més que un simple festival. Ha estat un espai de trobada, d’experimentació i de reflexió que ha acollit més de 300 artistes al llarg de la seva trajectòria. La seva proposta innovadora, que fusionava patrimoni, arts visuals i pensament, ha deixat una empremta inesborrable en el panorama artístic català i, especialment, lleidatà.

Tanmateix, mentre lamentem aquesta pèrdua, Tàrrega ens demostra que la seva vitalitat cultural segueix intacta. El recent concert de Reis, que ha exhaurit entrades en la seva 18a edició, n’és una prova fefaent. Aquest esdeveniment, que ret homenatge al músic Àngel Sans, s’ha consolidat com una cita ineludible que marca el final de les festes nadalenques a la ciutat. Ens fa especial il·lusió el remarcable homenatge que el concert va fer als 80 anys d’aquest setmanari NOVA TÀRREGA i als 70 anys dels companys de Ràdio Tàrrega. Aquest reconeixement als mitjans de comunicació locals subratlla la importància del periodisme de proximitat en la construcció i preservació de la identitat cultural d’una comunitat.

La cultura a Tàrrega, doncs, es troba en un moment de transició. La pèrdua de l’Embarrat ens ha de fer reflexionar sobre la fragilitat dels projectes culturals i la necessitat de donar-los suport. Alhora, l’èxit del concert de Reis ens recorda la fortalesa de les tradicions arrelades i la capacitat de la ciutat per reinventar-se. En aquest context, cal que les institucions i la societat civil treballin plegades per mantenir viu l’esperit innovador que representava l’Embarrat, sense oblidar el valor de les iniciatives consolidades. Només així Tàrrega podrà continuar sent un referent cultural, capaç d’atreure talent i de generar propostes que enriqueixin el panorama artístic del país. La cultura, com deia el director de l’Embarrat, Jesús Vilamajó, “que estimula la vida i que pensa”, és massa necessària per aturar-se. Confiem que Tàrrega sabrà trobar noves formes d’expressió que omplin el buit deixat per l’Embarrat i que, alhora, continuï nodrint les seves tradicions culturals més arrelades.