Editorial

LAIA PEDRÓS

Verdú estava de celebració diumenge passat ja que la comunitat de les germanes Carmelites Vedruna celebraven els 150 anys de presència a aquesta localitat de l'Urgell. 

Els veïns de Verdú els tenen una estima especial, tal com va quedar demostrat amb la bona acollida dels actes organitzats, la parròquia de Santa Maria estava plena de gom a gom en la missa de celebració d'aquesta efemèride i el castell també es va omplir de persones que recordaven amb nostàlgia la trajectòria de les germanes Carmelites Vedruna a Verdú amb l'exposició retrospectiva que es va poder veure el mateix diumenge, formada per un recull de fotografies i objectes de les diferents accions que han dut a terme al poble durant la seva dilatada presència. Els actes van estar presidits per les quatre germanes que encara resideixen en l'actualitat a Verdú: Maria Antònia Gilibets, Carme Duran, Roser Garriga i Carme Cañas, que van agrair la resposta rebuda. 

I és que la comunitat de les germanes Carmelites Vedruna es va integrar a Verdú des del primer dia. Primer creant una escola per a fomentar l'educació de les nenes i després fent-se càrrec de l'escola pública del poble. Quan aquesta va haver de tancar, als anys 70 del segle passat, la comunitat va veure perillar la seva permanència a Verdú però les germanes es van reinventar i van crear la cooperativa de confecció tèxtil VEICO, que durant el seu mig segle de vida ha donat feina a moltes dones i ha assegurat el sou de moltes famílies del poble. Així mateix, durant molt temps les germanes van oferir un espai de lleure per als infants amb titelles, sessions de cinema i banda de tambors, cornetes i majorets, a banda de les tasques pròpies de la comunitat, que eren impartir catequesi als infants i els joves, acompanyar els malalts i participar activament en les celebracions religioses. 

Així doncs, les Carmelites Vedruna són una comunitat que durant 150 anys ha contribuït de forma ininterrompuda a fer créixer el poble de Verdú, en bona part de forma altruista. En una societat cada cop més individualista, és important agrair la seva dedicació!