Editorial

LAIA PEDRÓS

Ja fa dos anys dels primers casos de Covid a la nostra comarca i a Lleida perquè el primer positiu es va detectar a Castellserà, una veïna que havia viatjat amb l’Imserso a Benidorm, un dels primers focus de contagi. En dos anys, el Departament de Salut ha registrat a l’Urgell més d’11.900 contagis i 85 víctimes mortals per coronavirus. Tot i que ara sembla que la pandèmia comença a remetre, el balanç no és positiu, sobretot per totes les persones que han mort durant aquest temps i que no han pogut ser acomiadades pels seus éssers estimats ni han tingut un funeral. En aquest sentit, són moltes les famílies que tenen encara el dol pendent. A nivell de gestió, vist en perspectiva, també hi ha moltes crítiques, com ens expliquen en aquest número de Nova Tàrrega el gerent i el director de les residències de la ciutat, Xavier Camps i Josep Lardiez; l’alcaldessa, Alba Pijuan, i el president del consell de l’Urgell, Gerard Balcells. En algunes ocasions van faltar directrius clares, no n’hi havia prou amb recomanacions, i en altres moments no es van tenir en compte les necessitats d’aquells més vulnerables i que més han patit la pandèmia, els avis i les àvies que viuen en residències geriàtriques. En aquest sentit, la pandèmia de la Covid ha tingut greus conseqüències en la salut mental de les persones, ja fos pel confinament i la limitació de la mobilitat, l’estrès posttraumàtic després de perdre un ésser estimat que no hagi pogut ser acomiadat com estàvem habituats, o la por de contagiar-nos, entre altres. Així doncs, la salut mental i emocional ha de ser una de les principals prioritats de l’administració ara que els indicadors apunten a una millora de la situació epidemiològica. I també és important que recordem, com deia diumenge l’alcalde de Castellserà, Marcel Pujol, la cara amable del coronavirus, la solidaritat, que aquestes setmanes també hem demostrat com a societat bolcant-nos a ajudar els refugiats ucraïnesos, totes aquelles persones que fugen per intentar salvar la vida de la guerra.