Editorial

LAIA PEDRÓS

Sembla ser que el model d'immersió lingüística marcarà de nou el curs polític. Així, el 2021 acabava amb unes sentències que imposaven un mínim del 25% de classes en castellà a dues escoles catalanes, concretament de Canet i de Cubelles. I aquest 2022 va començar amb l'aprovació per part del Consell Executiu d'un acord per "defensar el català i la cohesió social als centres educatius", mentre que unes setmanes més tard el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) declarava la fermesa de la polèmica sentència que obliga les escoles catalanes a impartir el 25% de les classes en castellà i dona 10 dies a la Generalitat perquè es doni per assabentada de la decisió judicial i informi de com l'aplicarà a tots els centres educatius del país. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ho va definir com un "155 educatiu" i va assegurar que faran el possible per no acatar-la.

Cal fer alguna cosa davant aquests atacs constants que l'únic que fan és que el català, la nostra llengua, retrocedeixi a les aules i es parli cada cop menys. Potser, de moment, no és el cas de les nostres contrades, però sí que succeeix a altres indrets com la zona metropolitana de Catalunya. Segons els càlculs del govern de la Generalitat, l'ús del català entre els alumnes de 4t d'ESO per dirigir-se als professors ha passat de ser d'un 56% el 2006 a un 39,4% el 2021 i els professors que utilitzen sempre o gairebé sempre el català a classe han passat d'un 64% el 2006 a un 46,8% el 2021. Així mateix, l'ús del català entre els alumnes ha passat d'un 67,8% el 2006 a un 21,4% el 2021.

Realment aquestes dades són preocupants i el que passa a l'escola és un reflex de la societat. En aquest sentit, ens venen a la memòria les paraules de Carme Junyent que fa uns mesos va impartir una xerrada a Tàrrega en el marc dels actes del Correllengua. La lingüista va afirmar que "el català és una llengua amenaçada" i va destacar especialment la disminució del seu ús entre els joves. Segons Junyent, als Països Catalans, només el 32,4% de la població parla habitualment aquesta llengua, mig milió de persones menys que fa 15 anys. Precisament, en la seva ponència al local de socis de l'Ateneu, va donar alguns consells que ara recordarem per tal d'intentar garantir entre tots la supervivència del català. Aquests són: seguir parlant en català quan en un comerç no ens atenen en aquesta llengua o crear contingut per a les xarxes socials en català, ja que "costa més per fer-te un forat en una llengua dominant" i "no hi ha relació directa entre la llengua que utilitzes i els diners que guanyes".

El català està en perill i depèn de tots nosaltres que no mori. Hi fem alguna cosa?