Editorial

LAIA PEDRÓS

El diari Ara ha destapat aquesta setmana que el Parlament de Catalunya paga 1,7 milions d’euros cada any a funcionaris que ja no hi treballen. Es tracta de 21 treballadors que cobren entre 56.000 i 140.000 euros l’any i que s’han acollit al que anomenen “llicència per edat”. Aquest és un règim que funciona des del 2008, quan el Parlament estava presidit per Ernest Benach, que permet als funcionaris de la cambra catalana que tinguin més de 60 anys continuar cobrant el sou íntegre sense anar a la feina. Ho poden fer durant un màxim de 5 anys, fins a la jubilació, si han treballat almenys 15 anys al Parlament. Ara, amb Laura Borràs, la reforma del Parlament havia proposat reduir de 5 a 3 anys aquest període.

Alguns d’aquests privilegiats cobren més que els consellers del Govern, que tenen un sou anual de 115.517 euros, i que el mateix president Pere Aragonès, que és de 130.000 euros. Entre els privilegiats hi ha dos exsecretaris generals, amb sous de gairebé 11.000 euros mensuals en 14 pagues; dos caps de departament (9.000), un cap d'oficina (6.000), quatre tècnics i un assessor lingüístic (5.700), dos excaps d'àrea (5.000), un uixer majordom (4.700), un editor (4.500) i dos telefonistes i cinc uixers auxiliars (3.800).

La notícia destapada pel diari Ara és un autèntic escàndol i ha causat enuig a la ciutadania, per dir-ho d’alguna manera suau. Les xarxes socials s’han revolucionat i han estat molts els que s’han mostrat crítics amb aquest règim de “llicència per edat”. Una d’aquestes ha estat l’alcaldessa de la nostra ciutat, Alba Pijuan, que ha piulat: “Una autèntica vergonya: els sous d’aquests treballadors, a anys llum del que cobra gent amb la seva mateixa feina que no treballen al Parlament; i que, a més, ho puguin cobrar sense treballar 5 o 3 anys abans de jubilar-se. Quina injustícia!!”. La indignació ha estat tan gran que l'endemà de la l'exclusiva de l'Ara,la Mesa del Parlament va fer marxa enrere i va acordar negociar amb els treballadors l'extinció de la "llicència per edat".

És indignant que en el context actual, amb milers de persones amb feina que no arriben a final de mes i milers de milers més que no tenen feina i cap o uns ingressos mínims, passin aquestes coses i més indignants són les declaracions d’Ernest Benach dient que “no s’entén fora de context” o pitjor encara que només es faci marxa enrere quan es destapa el chollo. 

Cobrar sense treballar, aquest és l’exemple que ens dona el nostre Parlament.