Editorial

LOURDES CARDONA

Han estat necessaris sis anys (des del 2015, quan el Parlament de Catalunya va aprovar la llei d'emergència habitacional i contra la pobresa energètica) per arribar a l'acord que aquest dilluns anunciaven els consellers El Homrani i Tremosa, juntament amb representants d'altres administracions i de la companyia Endesa, empresa líder del sector energètic a l'Estat espanyol.

El conveni que condona un deute de 38,7 milions a 35.518 famílies és una excel·lent notícia, però no és la millor que podríem rebre; atès que de moment només una energètica el signa i cal treballar perquè altres grans subministradores d'energia del país (com Naturgy o Iberdrola) segueixin els seus passos.

Aquest pacte no només fixa qui assumeix el deute contret fins ara (Endesa es farà càrrec del 100% del deute acumulat entre el 2015 i el 2018, i el 50% dels anys 2019 i 2020), mentre que la Generalitat (amb un 75%) i les administracions locals (el 25% restant) es faran càrrec de l'altre 50% d'aquests dos anys, sinó que també estableix què ha de passar en un futur (la companyia es farà càrrec del 50% dels nous deutes, mentre que l'altra meitat anirà a càrrec de la Generalitat, que proposa crear un Fons d'Atenció Solidària per vehicular les ajudes i el suport a les persones afectades). Això vol donar seguretat a les famílies en situació de vulnerabilitat, cosa que és cabdal en un context de crisi com l'actual.

L'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), impulsora de la ILP que va donar lloc a la llei aprovada el 2015, celebra l'acord, que ha qualificat d'"històric", tot i que recorda que demanava que fos Endesa qui assumís la totalitat del deute acumulat. Argument que sostenia tenint en compte la xifra milionària de beneficis que té any rere any (de gener a novembre de 2020 va tenir un benefici net de 1.511 milions d'euros). Raó no els faltava, oi? I és que les energètiques són de les poques empreses que no han notat la crisi del coronavirus, ans al contrari. Lluny de veure reduïts els seus ingressos, els han incrementat, cosa que encara fa més increïble la manca de manteniment i inversió per modernitzar les seves infraestructures i així oferir un servei de qualitat a tots els seus abonats (siguin usuaris del bo social o no).

Avui celebrem l'acord sobre el paper; esperem no trigar a fer-ho també a la pràctica.