Editorial

LOURDES CARDONA

Salut admet 45 defuncions per coronavirus a l'Urgell. Però aquesta xifra, segons fonts de la mateixa conselleria i els ajuntaments, s'eleva fins com a mínim 56 persones o 67 si hi sumem totes les defuncions d'usuaris de la residència de la Fuliola sospitosos de tenir la malaltia però als quals no es van arribar a fer proves per confirmar-ho. De les vora 70 víctimes de la Covid-19 a la comarca, el 65,67% residien en algun dels cinc geriàtrics de l'Urgell que n'han patit brots. De fet, quasi la meitat de les víctimes mortals de Covid a Catalunya vivien en una residència. La sagnia dels centres per a gent gran es repeteix arreu. Ho hem vist en qualsevol de les tres onades de la pandèmia que hem viscut.

No en va les autoritats sanitàries van decidir que precisament fossin les persones que viuen a les llars d'avis (un dels col·lectius més vulnerables) i les que les atenen de les primeres a rebre la vacuna que ha de posar fi a l'angoixant situació que sofreixen des de fa deu mesos. El vaccí s'administra des del passat 27 de desembre als centres verds (sense brots actius). La seva alegria i esperança contrasta amb la tristor i malviure de les residències que tenen malalts de Covid (Salut hi havia de començar a vacunar aquesta setmana). 

Als centres vermells, el degoteig de víctimes continua. El virus hi és implacable. Ho saben prou bé les famílies de la nostra gent gran que no l'ha pogut superar, entre les quals es compta la família de Joan Camps Tomàs (mossèn Camps), fundador del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, a qui vaig tenir l'honor de conèixer fa cosa d'un parell d'anys.

El Joan (no li agradava que li diguessin mossèn Camps) vivia a la Residència Hospital Pere Màrtir Colomés de Solsona, on han mort almenys 24 dels usuaris encomanats de Covid. Era el fill petit del senyor Camps, el fundador de Nova Tàrrega, i quan va saber que volia plasmar sobre el paper la història de la revista es va oferir a ajudar-me. Tot el que em va explicar d'aquesta capçalera i del seu editor va ser clau per fer el reportatge que en vam publicar a l'especial de la Festa Major del 2019 i perquè jo mateixa prengués consciència del calat d'aquesta publicació. 

Des d'aleshores seguia de ben a prop la nostra activitat i ens congratulava per mantenir intacte l'esperit amb què el seu pare va fundar la Nova Targa. Descansa en pau, Joan. Trobarem molt a faltar les teves aportacions.