Editorial

LOURDES CARDONA

Mai com enguany havia tingut tantes ganes, no només de passar la darrera fulla del calendari, sinó d'estripar-lo. Estic segura que no soc jo sola. Els sentiments que tinc aquest final d'any s'assemblen en ben poc als de fa un any, quan a Nova Tàrrega tancàvem un any molt dolç amb la celebració del nostre 75è aniversari.

He repassat la carta als Reis de fa just un any i, ara, llegida amb perspectiva, té un cert punt de premonitòria... Demanava als Mags de l'Orient paciència (n'hem necessitat a cabassos aquest 2020) i assaborir cada petit moment amb intensitat (és una de les poques coses bones que ens ha dut l'any que acabem, temps per gaudir de les petites grans coses que ens regala la vida). 

També afirmava que des del setmanari continuaríem treballant amb honestedat i respecte vers les lectores, tot adaptant-nos a les necessitats de cada moment (i aquest 2020 ho hem hagut de fer amb escreix per no fallar a la nostra cita amb les lectores de cada divendres). Ara hi afegiria que seguirem fent el servei públic que ens caracteritza amb la màxima humanitat possible, cosa que he procurat fer des dels inicis de la meva carrera però de forma exagerada des de l'esclat de la pandèmia. No s'ha de perdre de vista que rere cada xifra hi ha una persona.

Diria, almenys els comentaris que m'arriben així m'ho fan pensar, que les lectores ho agraïu. I això em fa enormement feliç, especialment aquest any, que ens ha tocat compartir el patiment i el dolor de molta gent, sobretot per preparar l'especial de Nadal (que vam treure a la venda la setmana passada i que encara trobareu al quiosc juntament amb el darrer número de l'any del setmanari) i l'especial Agraïment del passat mes de juny. 

Per als mitjans de comunicació ha estat un any complex, durant el qual la lluita contra les fake news, la presència de les quals s'ha multiplicat al mateix ritme que s'expandia el virus, s'ha fet més crua. Però també un any en què més que mai s'ha fet evident la raó de ser dels mitjans locals i comarcals, aquells que transmetem el batec del nostre territori. 

Aquest any us he sentit a prop, com mai he constatat com estimeu la revista. És una altra de les coses bones que m'enduc de l'any més difícil que he viscut com a periodista, quan per primer cop he format part de la notícia. He patit i plorat amb vosaltres, cosa que ha estat clau per fer el tipus de periodisme que vull. Gràcies per ser-hi! Esperem que el 2021 sigui molt millor!