Editorial

LOURDES CARDONA

L'any passat en aquest espai no vaig parlar de l'èxit de la primera edició de Lo Memefest. La raó: aquella mateixa setmana es feia pública la sentència del judici del procés. Enguany, malgrat la pandèmia i el que hagi pogut passar amb el risc de rebrot aquesta setmana i les mesures que "recepti" el Govern per aturar-ne l'escalada, penso fer-ho (del coronavirus directament o indirectament n'he parlat abastament i segur que ho tornaré a fer). Entre altres, perquè (reprenent el fil de l'article anterior) prendre's la vida amb humor, per molt que pugui costar de vegades, és clau per mantenir una bona salut mental. 

L'Agrat es pot congratular d'haver organitzat la segona edició d'un festival que ha fet riure, i també reflexionar (i no pas poc), al públic i d'haver aconseguit deixar enrere una pila d'entrebancs perquè fos realitat. Als membres de la comissió organitzadora els hem d'agrair la seva convicció i ganes per celebrar Lo Memefest a pesar de la que tenim a sobre i per no deixar-se impressionar per la normativa que calia complir enguany a causa de la Covid-19. 

Ni les mesures de seguretat, ni les mascaretes, ni el fred que feia als vespres... van impedir gaudir d'un variat programa que reivindicava l'humor com la millor recepta per afrontar situacions tan complexes com la pandèmia en què estem immersos.

Ells tenien ganes d'organitzar Lo Memefest Covid Edition perquè justament creuen que riure avui és més necessari que mai. Punt de vista que devien compartir, en major o menor mesura, les assistents als actes del festival, quatre dels quals van penjar el cartell de complet. 

L'acte estrella era La tarda dels monòlegs, enguany celebrada al Càmping Municipal, les entrades de la qual es van exhaurir en qüestió d'hores i deixaven una setantena de persones en llista d'espera (que finalment van poder gaudir dels punyents monòlegs de Godai Garcia, Charlie Pee, Tomàs Fuentes, Anna Polo, Marc Sarrats i Asaari Bibang). Soliloquis mordaços, amb altes dosis d'humor verd, irreverent, negre... però també elegant i intel·ligent, que van posar la cirereta del pastís a un festival que començava rient-se de Tàrrega mateixa, de nosaltres mateixes. Gràcies per fer-nos riure. Passi el que passi (d'aquí a quinze dies) no oblideu les riallades que van omplir Tàrrega el cap de setmana passat.