Editorial

LOURDES CARDONA

Biblioteca Pública Germanes Güell és com es dirà ben aviat la Biblioteca Comarcal de Tàrrega, rebatejada ara que celebra un quart de segle. Durà el nom de dues germanes molt estimades a la nostra ciutat. No vaig tenir el goig de perdre'm a la seva llibreria ni de deixar-me aconsellar a l'hora de comprar un llibre, però em puc fer una lleugera idea de què van significar per a tots vosaltres sobretot per la llum que us brilla als ulls quan en parleu i també perquè, quan ho feu, em vénen al cap dos ancians llibreteres de la ciutat on vaig créixer que també es coneixien fil per randa la seva llibreria i et sorprenien amb recomanacions (un d'ells encara ho fa avui dia).

Que la Biblioteca, el temple de la lectura, dugui el nom de dues dones amb una gran sensibilitat cultural i propietàries de la que va arribar a ser la llibreria més antiga de les comarques de Lleida és, ras i curt, perfecte. No se m'acut un nom millor! I això que les altres dones el nom de les quals es proposava per denominar l'equipament cultural que dirigeix Emma Novell prou mèrit tenien per rebre aquesta distinció. Però les germanes Güell, que avui rondarien el segle de vida, han arrasat en el procés participatiu organitzat per les associacions de dones del municipi per escollir el nom de la Biblioteca. Sis de cada deu persones que es van pronunciar van fer-ho a favor d'aquestes germanes, el record de les quals continua ben viu entre els que tenen de 35 anys en amunt. 

La seva llibreria, fundada el 1888 pel seu avi Joan Güell Eroles, va destacar per disposar de les últimes novetats editorials, rareses, edicions limitades, llibres de viatges..., motius pels quals sovint la freqüentaven escriptors i intel·lectuals, algunes de les quals són protagonistes, com la Rosina i la Maria Teresa, de la sèrie de contes On són les dones targarines?

De fet, me'n van parlar, igual de bé que ho heu fet les darreres setmanes, Pilarín Minguell Pont o Josefina Vidal Morera. Fins i tot, la Josefina m'explicava que de joveneta passava llargues estones entre les prestatgeries de la Llibreria Güell. "A Cal Güell m'hi podia passar hores i hores i sempre em deixaven fer. A mi em van facilitar poder llegir", m'explicava la política i poetessa, per a qui la llibreria que regentaven les germanes Güell era un dels pilars de la ciutat, fet que resumeix molt bé per què el nou nom de la Biblioteca és d'allò més adient.