Un altre capítol de la història que s'escapa i que cal reivindicar

imatge d'arxiu d'Ignasi de L. Camps Sarró
imatge d'arxiu d'Ignasi de L. Camps Sarró

Editorial

LOURDES CARDONA

Dimecres arribava a l'oficina després de passar per Ràdio Tàrrega, on, amb Ramon Puiggené, vam conversar una estona sobre els 75 anys del setmanari i la festa que hem preparat per aquest diumenge per commemorar-ho i, sobretot, retre homenatge a les persones que ens han ajudat a fer camí.

Com qui diu només havia tingut temps d'obrir l'ordinador, que rebia una trucada informant de la mort d'Ignasi de L. Camps Sarró, exdirector i editor de Nova Tàrrega, la tasca del qual havíem lloat poca estona abans. Així que he optat per deixar a la nevera l'article que tenia preparat sobre els resultats de les eleccions municipals a Tàrrega per aquest que llegiu, com a mostra de respecte vers un dels meus predecessors i la seva família (que em va descobrir qui era Ignasi Camps i com entenia i estimava aquest setmanari). 

El destí (que darrerament sembla entossudit a complicar-me l'existència) ha volgut fer coincidir la mort de qui va agafar les regnes de la revista, així com d'Arts Gràfiques Camps (la impremta que la va veure néixer i que hi va donar cos durant més de 40 anys), en jubilar-se el nostre fundador amb l'esdeveniment que fa mesos que preparem per celebrar 75 anys de Nova Tàrrega amb els tres puntals que ho han fet possible: els col·laboradors, els lectors i els anunciants. Un esdeveniment modest l'única pretensió del qual és donar-vos les gràcies a tots els targarins i targarines que des del minut zero heu confiat i estimat aquesta capçalera. Un acte per homenatjar homes com Ignasi Camps (així com Josep Serra Teixidó, que va morir a finals d'abril), sense el compromís (amb Tàrrega i la seva ciutadania) dels quals avui no seríem aquí.

Deia en l'article que vaig dedicar al senyor Serra que per explicar la història també hem de mirar portes endins i narrar la nostra pròpia història. La immensa vocació de servei a la ciutat que demostraren tant Camps Calmet, com Camps Sarró, com el senyor Serra feu que mai centressin el focus en si mateixos. Però formen part de la història en majúscules no tan sols de Nova Tàrrega sinó també de la ciutat i ha arribat l'hora de posar en valor el seu llegat; una herència que tenim escrita a les pàgines de la "Nova Targa" i que faig meva, ja que la voluntat d'aquesta publicació segueix inalterable: donar veu a Tàrrega i la seva gent. Ignasi Camps suposa un altre capítol de la història que se'ns escapa i que volem reivindicar.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article