La cosa promet

El líder de Cs, Albert Rivera, mirant com passen els diputats presos de JxCat Jordi Turull i Jordi Sànchez pel seu costat dins l'hemicicle del Congrés el 21 de maig del 2019
El líder de Cs, Albert Rivera, mirant com passen els diputats presos de JxCat Jordi Turull i Jordi Sànchez pel seu costat dins l'hemicicle del Congrés el 21 de maig del 2019 | Twitter Albert Rivera

Editorial

LOURDES CARDONA

Dimarts passat es van constituir el Congrés dels Diputats i el Senat. Ho podíem seguir en directe, minut a minut, bé a través dels mitjans de comunicació tradicionals (bona part dels quals van fer programes especials per seguir la primera sessió de la legislatura en ambdues cambres) bé mitjançant les xarxes socials.

Personalment ho seguia escoltant la ràdio tot preparant la revista que teniu a les mans i, de tant en tant, feia un cop d'ull a Twitter (que aquests dies treu punt). Però no va ser fins a l'hora de dinar que vaig poder parar atenció a les imatges que ens havia deixat aquest intens i llarg matí; que no van ser poques.

Fou un matí ple de gestos per part de totes les formacions polítiques i, malauradament, no totes em van agradar. El resum que en faig és que la cosa promet, i no pinta bé.

El mandat que acabem d'estrenar ha començat de forma lamentable (almenys al Congrés, ja que al Senat la cosa va ser diferent), i no només ho dic perquè quatre dels seus diputats són en presó preventiva des de fa 584, 567 i 457 dies. Em refereixo a les gesticulacions (posada en escena) d'alguns parlamentaris, que més que estar asseguts a l'hemicicle assistint a un acte tan solemne com és la constitució de la Cambra baixa semblava que fossin en un galliner.

Els diputats d'extrema dreta (i alguns de Cs) van cridar i picar a les taules per ensordir la paraula dels diputats independentistes cada cop que un dels seus companys acatava la Constitució amb una fórmula "creativa".

Més enllà que sigui d'una falta d'educació monumental, em dol el que suposa. Ve a dir que hi ha opcions polítiques que volen silenciar-ne (per no dir eliminar-ne) altres. Ve a suposar que els parlamentaris d'aquests partits volen desfer-se de part dels seus contrincants, volen escombrar aquests competidors i amb ells el milió i mig d'electors que el passat 28A va fer confiança a Esquerra i Junts per Catalunya.

Potser els uns i els altres estiguin a les antípodes, però cal mantenir les formes, per respecte a l'adversari i a les persones qui representa. Si se silencia qui discrepa i no s'escolten les seves propostes, l'acord és impossible. Parlar-ne potser no sigui garantia per assolir-lo, però és indispensable.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article