El 50è aniversari del Centre de Cultura de Tàrrega

Qualsevol publicació que vulgui ser plural ha de donar veu a tothom. Com que aquesta és la nostra voluntat, reservem un espai perquè els nostres lectors puguin enviar-nos els seus articles. Per tant, si teniu res a comentar, criticar, agrair o valorar, no dubteu en escriure'ns una carta a la directora i la publicarem a El Lector Opina. Ens els podeu fer arribar a l'adreça tarrega@segre.com juntament amb les vostres dades personals.

MIQUEL TORRES, historiador

Benvolguts/des,

Després de tenir l'honor d'haver rebut el Premi Culturàlia Comarcal 2018 el 24 de novembre passat, ara m'ha caigut a mà un article del senyor Antoni Canals que m'ha deixat molt entristit. Tant, que crec que tinc el deure de fer alguns aclariments a la seva carta.

Donat el cas que planteja que el Centre Cultural de Tàrrega no pot celebrar el 50 aniversari perquè només en fa 31 segons les seves explicacions, crec que aquestes són parcials i gosaria dir que fins i tot es confon. Si més no, no explica la realitat de tots els fets, només dels que li interessen. La realitat, benvolgut amic, és més complexa i necessita un tractament més diàfan del tema. 

Primer: el Centre Comarcal de Cultura de Tàrrega fa 50 anys que va ser instituït sota la protecció jurídica de la Fundació Pública Institut d'Estudis Ilerdencs. 

Aquesta entitat lleidatana feia de paraigua jurídic a certes activitats culturals de la província, entre les quals la Secció de Micologia de l'IEI o la Secció de Paleontologia de l'IEI. En aquest context, el Centre Comarcal de Cultura de Tàrrega n'era una filial i tenia el beneplàcit de l'il·lustre historiador Agustí Duran i Sanpere. 

Segon: el Centre Comarcal té una labor continuada fins als volts de 1987-1988, moment que el seu president, Alfons López Tena, deixa l'entitat i es crea un buit en la gestió del centre.

En aquest temps, entre 1985-1990, el país viu una revolució institucional encapçalada per la mateixa Generalitat de Catalunya, en la qual es vol reformar el país creant institucions noves: Consell Comarcal, Arxiu Comarcal, Museu Comarcal... i, per què no, un nou Centre de Cultura de Tàrrega que perd la seva "comarcalitat" a favor d'una òptica recentralitzadora que promou la capitalitat i buida la comarca.

Però no oblidem que aquest nou centre cultural és farà sobre l'estructura de l'anterior centre; es regenera des del mateix tronc, des de la mateixa gent, amb els mateixos objectius, des de la mateixa Seu Social al carrer Les Piques de Tàrrega... Només canvia en la politització de la cultura: les antigues entitats s'han de constituir en noves associacions, i el cap i casal d'aquest país demana crear una nova realitat d'entitats jurídiques. Es vol trencar amb el que és "vell" per crear alguna cosa "nova".

Tercer: aquesta politització de la cultura, a través de les noves institucions comarcals i d'un nou registre d'entitats culturals; queda palesa en les paraules d'un home que, per a mi, mereix tots els respectes i admiracions: Joan Tous i Sanabria, un homenot de Tàrrega. Ell és qui posa el crit al cel el 12 de març de 1988, a Nova Tàrrega demanant que no es dissolgui el Centre Comarcal de Cultura de Tàrrega. 

El seu clam no és atès i es constitueix una nova junta, sota una nova designació jurídica i molts dels seus membres poden donar fe que la nova entitat és una continuïtat de l'anterior, entre ells Magí Mateu (QEPD). L'entitat s'ha adequat als nous temps, però en essència la base social i l'objectiu d'aquesta base és la mateixa que la de l'any 1969. 

Quart: el Centre Cultural de Tàrrega ha modernitzat la seva representació jurídica, però en el fons continua sent la mateixa entitat inicial. Ho demostra el fet que la nova Junta només actua entre 1988 a 1991. Un curt període de temps per a una entitat que diu que no té res a veure amb l'anterior Centre Comarcal de Cultura de Tàrrega.

Ho demostra el fet, altrament, que el 1991 es crea una nova Junta del Centre Cultural de Tàrrega amb la participació de l'actual president, Pep Vall, amb la intenció de recuperar l'esperit inicial del Centre Comarcal de Cultura de Tàrrega. És evident que l'esperit del "vell" Centre Comarcal de Cultura ha guanyat l'esperit del "nou" Centre Cultural del període recentralitzador. 

Cinc: es fa evident que l'esperit inicial del Centre "Comarcal" de Cultura de Tàrrega ha arribat fins a l'any 2019. L'actual Centre Cultural de Tàrrega honora els seus inicis fundacionals de l'any 1969, abraça els objectius socials i culturals d'aquells homes oberts de mires i, després d'un període gris de tres anys, una nova generació d'homenots recupera el seu esperit i el potencia fins al dia d'avui. 

El Centre de Cultura de Tàrrega té tot el dret moral a celebrar el seu 50è aniversari.

Com vos mateix heu dit, no hem de tergiversar la història de les entitats de la ciutat, però no expliquem, tampoc, les històries a mitges tintes o parcialment. 

Per cert, aquesta carta vostra ha estat molt desafortunada, pel fet d'esperar que s'iniciessin els actes de celebració del 50è aniversari d'una entitat tan respectable i digna com és el Centre Cultural de Tàrrega. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article