Estem tractades com ens mereixem les dones?

Amb la finalitat d'oferir el màxim nombre de veus possible, el setmanari Nova Tàrrega també publica articles d'Opinió dels grups municipals dels diversos partits polítics, tinguin o no representació al consistori. Els trobareu també en aquest espai.

MERCÈ AGUSTÍ, metgessa / Comú de Tàrrega

El masclisme és el conjunt d'idees, actituds i pràctiques basades en una atribució cultural apresa de superioritat de l'home, com a mascle, sobre la dona.

El masclisme es posa en evidència amb la idea de superioritat i possessió que tenen alguns homes respecte les seves dones amb els resultats extrems d'agressions sexuals i dones mortes en mans de les seves parelles.

El masclisme es posa en evidència també amb la tolerància de la societat a aquesta situació, i la tolerància de les pròpies dones quan hom accepta la dependència econòmica i la dependència afectiva de la dona vers els seus homes; quan no es posa en dubte el poder de l'home i la seva supremacia o la pressuposició gratuïta que la dona és inhàbil per a moltes coses.

El masclisme apareix amb tota la seva cruesa quan es troba normal la desigualtat de sou de les tasques remunerades o que un cert assetjament laboral es pot interpretar com a part de la normalitat de convivència entre els dos sexes. O quan acceptem que les tasques no remunerades siguin d'exclusiva realització de la part femenina de la parella.

El masclisme rau que en tenir un fill, sigui normal que la dona, en atendre'l en exclusivitat, perdi relacions, oportunitats laborals, coneixements o hagi de reduir ja per sempre la intensitat de les seves tasques laborals o socials.

El masclisme es mostra quan alguns homes es creuen amb el dret d'utilitzar les dones per al seu exclusiu plaer sexual, ignorant si elles ho desitgen o no, ignorant també que el sexe compartit ha de ser cosa de tots, sempre precedit de seducció i altres mecanismes de comunicació, que conclou amb el consentiment dels participants.

Aquí va patinar el nostre equip de govern en el carnestoltes del 2018, on va confondre substituir la sàtira tradicional de fer burla i escarni de la sexualitat i genitals masculins, per la sexualitat i genitals femenins, a fi de potenciar la dona com a subjecte de sexualitat en igualtat de condicions a les dels homes. L'error consistí a caure en allò que va fer tan mal en la dictadura que el sexe era pecat. I hi van caure grups polítics dels quals no ens ho podíem esperar.

Darrerament ens hem trobat amb una utilització electoralista de la defensa de la igualtat de gèneres que per vendre diaris i guanyar vots deu servir, però per millorar la vida de les dones, malament.

Vox no porta careta: afirma que les dones som inferiors, i que hem d'estar sotmeses a l'home. La formació d'extrema dreta enarbora un discurs sense embuts contra els drets de les dones i el col·lectiu LGBTI, i és molt preocupant que molta ciutadania els estigui donant la raó. A Andalusia, els han votat 400.000 persones que pensen que no és necessari lluitar contra el masclisme o contra la violència de gènere, o que no n'hi ha per tant.

Altres formacions polítiques mesuren més les paraules però el masclisme hi traspua, com s'ha fet evident en frase glorioses d'Arias Cañete, Ana Botella, i altres:

"Les lleis són com les dones, hi són per violar-les" (Arias Cañete),

"El debate entre un hombre y una mujer es muy complicado. Porque si haces un abuso de superioridad intelectual parece que eres un machista que está acorralando a una mujer indefensa" (Arias Cañete),

"La Cenicienta es un ejemplo para nuestra vida por los valores que representa. Recibe los malos tratos sin rechistar, busca consuelo en el recuerdo de su madre" (Ana Botella),
...i moltes altres que segur que recordem.

Els assassinats i les violacions són la punta de l'iceberg d'una situació de la dona que explicaré amb una cita en castellà que he llegit:

"Puede ser que no haya tantas muertes físicas, pero no hay que olvidar que hay que recuperar a una mujer que ha sido agredida y que se enfrenta a la muerte de una parte de su personalidad, de su yo más íntimo. Es difícil valorar todos los recursos que su recuperación va a precisar."

Aquesta mort d'una part de la nostra personalitat és el tros amagat i més gran d'aquest iceberg, i per fondre'l ens hi hem de posar totes i tots, i aquells que tenen responsabilitats polítiques hi han de posar el que faci falta i més.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article