Aturats contra el treball

Inscripció a l'entrada del camp de concentració d'Auschwitz: 'Arbeit macht frei (El treball allibera)'
Inscripció a l'entrada del camp de concentració d'Auschwitz: 'Arbeit macht frei (El treball allibera)' | Edgar Jiménez

És professora de Filosofia a l'INS Alfons Costafreda de Tàrrega. Ella mateixa explica al seu bloc, L'habitació xinesa, que "intento ensenyar filosofia, que és fonamentalment ensenyar a pensar, i es comença a pensar, com diu Popper, quan ens trobem davant d'un problema, d'una situacó que no es correspon de manera còmoda amb les nostres expectatives, sinó que ens crea una certa certa incomoditat. Hi ha a qui no li agradada aquesta incomoditat, però és cert que els problemes contenen una certa dosi de sorpresa, intriga, inquietud, emoció, que els fa addictius. Per això aquest és un bloc de problemes, on rarament trobareu una resposta clara". Col·labora amb nosaltres des que el setmanari va encetar la seva nova etapa amb una Pastilla Vermella cada mes.

El que podria haver estat un tros d'una de les reunions de l'assemblea d'aturats de Jussieu, a París, pels volts de l'any 1998.

K: Ei noi! Espera el teu torn! Ara tinc jo la paraula. El que dic és que tants debats no ens porten a res, i que hauríem de deixar-nos de filosofies, votar i aclarir d'una vegada la posició d'aquesta assemblea. Proposo que votem si ens constituïm com a grup de recolzament als sindicats que negocien amb el govern la creació de llocs de treball per a joves.

R: I si no què farem? "Vaga d'aturats"? Hahahaha!

T: Jo crec que no és qüestió de votar. El vot només fa que impedir el debat, polaritzar encara més les nostres posicions i convertir-nos en 'hooligans' de l'opció A i 'hooligans' de l'opció B. 

S: És veritat que, com a aturats, tenim temps suficient per deliberar i debatre, però tampoc no cal passar-se. En un moment o altre, haurem de passar a l'acció.

W: A veure, jo voldria respondre al company K, quan diu que hem de negociar amb el govern la creació de llocs de treball. En primer lloc, no hem de ser cap comitè de recolzament dels sindicats, som independents. A més, aquí no votem, sinó que debatem, ens enriquim i procurem arribar a un consens. I en segon lloc, res de negociar amb el govern, com fan els sindicats, unes engrunes de treballs precaris, alguns dels quals molt sovint inútils (fabricació de roba de moda efímera, d'ànecs de plàstic, de tecnologia amb l'obsolescència programada,...) i fins i tot perjudicials (vigilants, embargadors, etc.), com ho són la majoria de les professions que existeixen avui: banquers, publicistes, asseguradores, agents de borsa, agents immobiliaris, empreses energètiques i tots el que treballen per a ells! 

K: Llavors no podríem treballar enlloc! L'atur encara augmentaria!

Z: Crec que el que es desprèn de les paraules de W és que l'atur no és el contrari del treball, sinó un moment del treball. És una eina d'extorsió al servei del capitalisme, una amenaça que plana permanentment sobre tots els treballadors. És per això que cap govern estarà mai disposat a abolir l'atur, encara que digui el contrari. La millor manera d'abolir l'atur és abolir el treball!

T: Com?! Abolir el treball!?

Z: Sí, abolir el treball i transformar-lo en una activitat útil. El treball no ha de ser el contrari de la vida. Suprimir el treball i reapropiar-se de la vida són la mateixa cosa. L'emancipació de la classe treballadora no passa per l'activitat assalariada! Instaurem un veritable repartiment de la riquesa i d'un treball que enriqueixi la vida! 

G: Fem una pancarta on digui "Fora el treball!"

A: Jo proposo que ens convidem a dinar a la cantina del Le Monde, tinc un amic que hi treballa!

B: Doncs jo crec que hauríem de fer un comitè de passeig, i començar a fer horts a les places!

P: I si fem un partit de futbol... per tot París!?...

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article