Descabdellant la madeixa

Ninotets d'Einstein i altres personatges
Ninotets d'Einstein i altres personatges | Ugur Peker on Unsplash

És un home molt conegut a Tàrrega, en bona mesura per la seva dilatada trajectòria en el món de la política local. Avui dia ha deixat enrere aquesta faceta, però no renuncia pas a seguir defensant els seus ideals. La seva manera de fer-ho ara és en els articles que escriu des de fa uns quants anys a la secció d'Opinió de NovaTàrrega.

«No sóc pas tan intel·ligent. És que amb els problemes hi brego molt més temps»

Albert Einstein 


La madeixa amb què teixim la història

Abans, fa uns quants anys, gairebé a totes les cases les famílies tenien qui descabdellava madeixes de llana per teixir unes peces de vestir com eren bufandes, gorres, guants, jerseis, faldes i fins i tot vestits, entre moltes peces més. Ho feien les àvies, aleshores generalment padrines. Però sovint la canalla també érem requerits per ajudar a desenrotllar-les, les madeixes. Fèiem de subjecte passiu, de pal plantat sovint asseguts, fins que la madeixa quedava degudament enrotllada a les mans de la padrina. I, aquesta, la padrina, ja en podia fer el que s'havia proposat.

Això passava abans, i ara segueix sent com una estampa d'això; del passat. Però seguim descabdellant la madeixa, o les madeixes que, en sentit metafòric figura que tenim ben mal enrotllades. Em refereixo a les madeixes polítiques que per ara no ens mostren el cap per on es podria començar a descabdellar o a cabdellar segons el cas. 

 

El que estem teixint

I en el que sembla que estem a favor la majoria de la gent és a fer la Catalunya independent en forma de república. I s'ha constatat per damunt de qualsevol altra consideració que no pot ser tractat democràticament ni de forma directa, com seria la d'exercir el dret a l'autodeterminació, ni indirecta com podria significar un referèndum objectivament plantejat en el qual els demòcrates poguessin lliurement manifestar alt i clar la seva veu sobre el sí i sobre el no, tot i saber que el 80% de la població catalana està a favor de decidir el seu futur polític mitjançant un referèndum. En definitiva, podríem dir que ens han segrestat les agulles de teixir i ens han cabdellat la madeixa de l'esperança. Amb aquest present no podrem tenir el legítim futur a què aspirem com a poble dins de l'actual Constitució, més que per la lletra, per l'esperit i la voluntat de l'Estat espanyol. Per això, la conxorxa dels suprems poders de l'Estat ens coarta tots els drets fonamentals argumentant que no hi pot haver vida política fora de la sacrosanta "unidad nacional".

Aquesta és la gran madeixa que s'ha de descabdellar i que té tota la pinta d'escull infranquejable. Fins ara ha estat així, i l'Estat, amb els seus fidelíssims servidors, ha optat per blindar-se amb actuacions amenaçadores d'una gravetat i manca de respecte que ens porten més a pensar en una mena de dictadura desacomplexada que no pas en una democràcia moderna.

 

El que hem de teixir

Més enllà de les raons pràctiques i més prosaiques que tenen una gran importància també perquè justament són necessàries per garantir el benestar social de tota la gent d'aquest país, hi ha la legítima demanda de justícia, respecte a la dignitat i la de l'anhelada llibertat de la nació catalana. És un fet més que contrastat que amb aquesta Espanya hem tingut un passat de segles ple de negacions, infortunis, injustícies i depredacions generalitzades. I un present sense garanties de cap mena orientat a seguir repetint les constants del passat. Per tant, si seguim mantenint aquest present ens inhibim de les nostres responsabilitats i no plantem cara, no tindrem un futur amb garanties de cap mena ni sentit. Doneu-hi els tombs que vulgueu, per la dreta, pel centre o per l'esquerra, això és el que hi ha. I tot ha de ser possible. I tot ho és perquè es tracta també de la nostra dignitat, del nostre futur i del de les generacions que ens sobreviuran inclòs el seu benestar, la seva convivència i la de tots els valors pels quals tant van lluitar els nostres avantpassats. 

 

La madeixa de la unitat

Això de la unitat es pot tractar de moltes maneres, precisament perquè parteix d'una realitat plena de diversitats. Com assimilar la diversitat i conviure-hi és sempre complex i suposa un repte. A Catalunya sempre hem prioritzat la convivència social, i els que coneixen aquest valor que tants sacrificis ens ha obligat a superar i hem acabat ultrapassant, ara ens el volen destruir atacant-lo. I ens l'ataquen sembrant la llavor de l'odi, practicant la permanent confrontació, l'insult, enervant els ànims de la gent menyspreant la seva dignitat, la manca de respecte a les institucions i la provocació constant a llurs dirigents democràticament elegits. Només persegueixen la destrucció política de tot i de tothom. Davant d'aquesta realitat política sembla que podríem tenir ben clar que ens hi hauríem d'enfrontar units. Units tant en l'estructura com en l'acció, des de la base. Doncs no, això no està passant i podria no ser letal, però sí greu. Continuarà... 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article