Què passa a Tàrrega amb els sense sostre?

Qualsevol publicació que vulgui ser plural ha de donar veu a tothom. Com que aquesta és la nostra voluntat, reservem un espai perquè els nostres lectors puguin enviar-nos els seus articles. Per tant, si teniu res a comentar, criticar, agrair o valorar, no dubteu en escriure'ns una carta a la directora i la publicarem a El Lector Opina. Ens els podeu fer arribar a l'adreça tarrega@segre.com juntament amb les vostres dades personals.

Fa dies que, passant per davant de l'església del Carme (normalment amb cotxe), veig un home, assegut a terra, embolicat amb una manta, aguantant les inclemències climatològiques (i les darreres nits hem arribat a força graus sota zero).

Segons diu, dormia en un caixer, però la Policia Local el va fer fora. En aconsellar-li que anés a l'alberg municipal, diu que el van aixoplugar una nit, però que, l'endemà, també el van fer fora.

Finalment, avui, en no veure'l, he indagat una mica què se n'ha fet.

Un testimoni m'informa que s'ha presentat una ambulància i la Policia Local. Han recollit les seves "pertinences" i, després que l'ambulància marxés, sense prestar cap servei (potser només formava part del "dispositiu" per alguna mena de justificació), la policia l'ha deixat a l'estació d'autobusos. El testimoni li ha preguntat si es trobava bé, ha contestat que tenia molt mal de panxa i que el feien marxar cap un altre poble. ???

Paral·lelament, al trist testimoni d'aquest pobre home ocorregut a la nostra estimada ciutat, he anat assabentant-me a través dels mitjans de les mesures que s'adoptaven tant a Barcelona com a Lleida, com a d'altres poblacions semblants a la nostra.

Quan es donen temperatures tan extremes, l'atenció és constant. Es preocupen de protegir-los del fred, allotjant-los en llocs adients. Els faciliten aliments i, els que rebutgen l'allotjament, són visitats i proveïts de roba d'abric i menjar. A Barcelona, fins i tot s'ha donat el cas d'allotjar-los en establiments hotelers, un cop esgotades les places dels albergs.

És habitual veure membres de Creu Roja i ONG col·laborant en aquestes tasques, junt amb els serveis socials dels consistoris.

A Tàrrega no he vist mai ningú al voltant d'aquest pobre home, tret dels ciutadans que li donaven diners (cosa que ell, per cert, no demanava). La sensació d'abandó que oferia resultava llastimosa.

Quin és el protocol del nostre Ajuntament davant d'un cas com el que explico? Realment hi ha un protocol? Quins són els operatius que s'activen? I els agents socials?

Si és cert que es limiten a treure'ls dels caixers, sense oferir alternativa... no m'agrada. Si és cert que l'alberg municipal només aixopluga una nit sense tenir en compte circumstàncies climatològiques extremes... no m'agrada.

Si és cert que (possiblement, per evitar la nosa que pugui fer o la mala imatge que pugui donar la presència al carrer de gent tant necessitada) es limiten a pagar-li el viatge i enviar-lo a un altre poble... no m'agrada.

Penso que no n'hi ha tants, d'indigents, almenys que es facin visibles, no crec que l'esforç hagués de ser tan considerable.

Amb el pressupost milionari de Tàrrega amb partides milionàries dedicades a l'oci (ni sempre prou justificat ni sempre prou necessari), costa d'entendre que es deixi a la mà de Déu un sense sostre per falta de recursos o de previsió.

Amb molta tristesa lamento haver de dir que, pel que sembla, en aquesta ocasió ni el consistori ni els agents socials han estat a l'alçada, contràriament als ciudatans, que una vegada més han demostrat la seva generositat i la seva solidaritat ajudant els que pateixen necessitat extrema.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article