Evitar el Decret de Nova Planta

Aquest jove es defineix com humanista i periodista. "M'he especialitzat en comunicació, anàlisi i consultoria política. Sóc de Guimerà!", assegura un dels col·laboradors més joves del setmanari. El podeu llegir un cop al mes a Motiu de Reflexió.

Abans de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per part del govern Rajoy, havia escrit que calia evitar el retorn al govern central de les competències que ens havien donat aquestes dècades de democràcia contemporània. Que podíem tornar als orígens de les negociacions autonòmiques pujolianes. De tornar a mirar com estàvem governamentalment en temps dels presidents Macià i Companys. I ja no parlo de mirar enrere en temps d'un Prat de la Riba i una Mancomunitat que ho tenien tot per fer. 

Avui ens trobem davant la conformació política d'un bloc partidari d'una aplicació del 155 contundent i de llarga durada a Catalunya. Podríem parlar perfectament d'una voluntat d'aplicació d'un nou Decret de Nova Planta, com el de Felip V, que ens anorreï, que ens aixafi i ens deixi als llimbs polítics. És el que volen. I els sectors més moderats del PP ho reconeixen obertament. I no cal dir que Ciutadans va néixer a Catalunya, en bona part, amb aquesta voluntat. Com no s'hi ha de ratificar a la resta d'Espanya? I més ara amb VOX ocupant part del seu espai...

Neix així també una certa cultura política de pacte de bloc: conservadors contra progressistes, dreta contra esquerra. Primer assaig general: l'Andalusia post-socialista. Una cultura política ben comuna als països nòrdics europeus. Tan comuna que a Suècia, ben recentment, dos petits partits centristes han causat sorpresa al trencar aquesta dinàmica: comptats sempre al bloc de la dreta, han preferit donar suport al primer ministre socialdemòcrata abans que els conservadors governin amb el suport de la ultradreta. Espanya no ha tingut mai partits centristes: n'han tingut Catalunya i el País Basc, no Espanya.

Quin serà el centrisme que eviti el trencadís de la suma amb VOX de les dretes espanyolistes? No es coneix. I el PP de Pablo Casado ha cremat els vaixells vells i vol conquerir terres noves sense mirar enrere (o mirant molt enrere), i sols cal veure quina mena de candidats escull per a les properes eleccions autonòmiques o quins discursos fa per veure que aquesta és una deriva molt fosca.

A Albert Rivera, en canvi, tots li espatllen els plans: volia ser el regeneracionista de centre, i Pedro Sánchez arriba a la Moncloa i es queda el centreesquerra, el centre i el regeneracionisme post-Rajoy; i Pablo Casado puja a l'escenari i es posa la bandera al coll i som-hi amb el discurs del 155...

Des de l'independentisme català, cal rumiar bé si mantenir Pedro Sánchez a la Moncloa. A veure com s'expressen les urnes el proper mes de maig, a veure com avança el govern, a veure com el bloc del 155 es treu les màscares o entra en contradicció. Tothom despert, cadascú al seu lloc.

Cal anar a Madrid amb una proposta ambiciosa, però de mínims a la vegada: ambiciosa perquè no es pot abandonar el dret d'autodeterminació, però d'uns mínims amplis també: treure tot el possible d'una situació complicada. L'hivern que pot venir, pot ser molt llarg i gèlid. És bo tenir memòria històrica, és bo no oblidar la història, d'on venim i què no volem que torni. Catalunya és una gran nació, amb una llarga història al darrere. Cal que evitem, en el marge de les nostres possibilitats, una aplicació d'un nou Decret de Nova Planta.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article