Miquel Millà

Quinze matrimonis que ens vam casar l’any 1974 hem celebrat la festa del nostre 51è aniversari de boda. L’any passat vam fer la festa grossa amb una sortida de dos dies al sud de França i amb un dinar a l’Hostal del Carme: el cinquantè aniversari s’ho mereixia. Fins a aquesta celebració ens havíem anat trobant cada cinc anys des de 1999. 

Vam comentar que, si esperàvem cinc anys per retrobar-nos, hi havia el risc de minvar massa el nombre de parelles i vam acordar de fer una festa cada any. Una comissió de voluntàries s’encarrega de proposar el dia i lloc, de buscar el transport, el restaurant i les visites culturals. Enguany hi ha hagut quatre matrimonis que no han pogut compartir la festa; esperem que en properes ocasions puguin acompanyar-nos. 

I el diumenge passat, 19 d’octubre, va ser el dia. Amb la natural il·lusió del retrobament, perquè ja som una colla d’amics, vam fer cap a l’estació d’autobusos. Vam sortir a ¼ de 10 del matí i l’arribada fou a 2/4 d’11 a l’estació de Sitges, on ja ens esperava el professor Andreu Bosch, sitgetà i profund coneixedor de Santiago Rusiñol i del Modernisme, que es va oferir a acompanyar-nos pels llocs més significatius que van unir la figura de l’artista amb la vila de Sitges. 

Del fet casual de l’estada a Sitges a finals de 1891 del polifacètic artista Santiago Rusiñol se’n va derivar una concatenació d’esdeveniments artístics que van catapultar la vila a un elevat nivell de reconeixement cultural i social ininterromput fins avui. Amb el guiatge del professor Bosch vam passar pel Casino Prado, pel Retiro, pel pati blau, que inspirà alguns quadres i una obra de teatre seves, i pel Racó de la Calma, on ens parlà del palau Maricel, del Cau Ferrat i dels capitells de l’escultor Pere Jou. Ell, professor experimentat, es va saber adaptar perfectament al grup i les seves explicacions van ser molt clares i ben apreciades per tothom. Gràcies, Andreu.

Després d’un temps lliure, vam agafar el tren turístic que ens conduí al llarg del passeig Marítim i ens portà fins a l’hotel Terramar. L’anècdota del dia va ser una confusió, que ens va obligar a caminar un quart més per anar de l’hotel Terramar, on érem, al Club de Golf Terramar, on havíem de dinar. Estàvem una mica cansats, però ho vam agafar amb bon humor. L’exquisidesa del dinar va compensar amb escreix el cansament.

Després, l’autocar ens va portar al davant de l’hotel Calípolis i alguns vam aprofitar per caminar fins al carrer de l’1 de maig, denominat així per un fet històric: durant la primera Carlinada, una guerra civil que durà set anys, els carlins envaïren Sitges per mar en aquell lloc durant la nit del 30 d’abril i la matinada de l’1 de maig de 1838; per això el carrer porta aquest nom. Però, com que en temps de Franco el nom sonava a reivindicacions esquerranes i comunistoides, el règim el va canviar per la data del dia veí: “Calle del 2 de Mayo”, de connotacions més patriòtiques. I fins i tot, al cantó del nom del carrer hi hagué durant molts anys unes reproduccions dels “Fusilamientos del 3 de mayo” de Fr. De Goya. Per un altre cantó, com que en aquest carrer hi abundaven els bars de tota índole i molts restaurants, la vox populi el va batejar durant els anys 60 amb el cèlebre nom del “carrer del Pecat”. I així ha quedat fins avui. Tothom coneix el “carrer del Pecat”, però poca gent coneix el carrer de l’1 de maig.

Un cop a l’autocar de tornada, vam gaudir de la poesia del bon amic Francisco Rosauro, que ha escrit el poema Tirando de aniversario. Una de les “redondillas” en què està estructurat diu:

“Si echo la vista hacia atrás, 
y observo nuestro pasado, 
veo un tiempo bien empleado, 
sin tropiezos ni maldad”.

Podríem matisar dient que han sorgit, naturalment, ensopegades; però el que tu vols dir, Francisco, és que l’amor i la fidelitat les ha superat, i per això hem arribat aquí. D’acord.

Esperem poder anar celebrant aquestes festes en què no falti ningú, sempre amb l’ànim i la il·lusió del retrobament del nostre grup d’amics. Fins a l’any vinent.