Francesc Fàbregas, president de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal 

Vivim un moment en què el soroll informatiu és constant. La sobreinformació, la proliferació de notícies falses i la propagació accelerada de discursos d’odi a través de les xarxes socials i altres canals digitals han alterat profundament l’ecosistema comunicatiu. Ens trobem davant una realitat en què el valor de la veritat és qüestionat, on l’emoció sovint substitueix la raó, i on determinades veus, guiades per interessos particulars, alimenten la confusió i la polarització. És en aquest context que la premsa local i comarcal esdevé més necessària que mai.

Els discursos d’odi intenten dividir comunitats, assenyalar col·lectius i alimentar el ressentiment.

Aquesta mateixa dinàmica s’observa en diferents àmbits informatius, com ara el negacionisme climàtic, on determinats actors mediàtics i creadors d’opinió neguen o distorsionen evidències científiques amb finalitats alienes al bé comú. Amb una aparent legitimitat, es difonen ràbia, mentides i tergiversacions a gran velocitat. En canvi, la premsa local i comarcal aporta reflexió, serenor i, sobretot, veracitat.

Mentre les fake news recorren el món en segons, les nostres capçaleres continuen apostant pel contrast de fonts, pel coneixement del territori i per una mirada arrelada a les necessitats reals de la ciutadania. Aquesta feina, sovint silenciosa i poc reconeguda, és essencial per al bon funcionament democràtic i per a la cohesió social. No podem construir una societat informada sense una xarxa de mitjans de proximitat forts, solvents i amb capacitat d’incidència.

La premsa local i comarcal és també un vehicle de difusió cultural, d’identitat compartida i d’enfortiment del teixit comunitari. Quan una capçalera explica què passa en un municipi, quan posa cara als veïns i veïnes, quan dona veu a les entitats, al comerç local, a les escoles, als clubs esportius i als creadors culturals, no només informa: enforteix vincles i genera pertinença. Això és especialment rellevant en un moment històric en què l’anonimat digital i l’individualisme exacerbat amenacen la vida col·lectiva.

Des de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal, reclamem que les institucions, tant públiques com privades, prenguin consciència del paper insubstituïble que juguem. Reforçar i donar suport a la premsa comarcal i local no és només una aposta per la informació de qualitat; és una aposta per la democràcia, per la convivència i pel dret a una ciutadania crítica i ben informada.

En moments d’incertesa i de canvis accelerats, el periodisme de proximitat no només resisteix, sinó que es reafirma en la seva funció essencial: ser un far enmig de la tempesta, un espai de confiança on la veritat no es negocia. No hi ha millor antídot contra l’odi i la manipulació que una premsa lliure, rigorosa i compromesa amb el territori.

Reivindiquem, doncs, amb orgull, la tasca de tots els nostres editors que, des de cada racó del país, fan possible una premsa local i comarcal viva, valenta i al servei de la gent.