Rosa Maria Perelló Escoda

Junts per Tàrrega

El projecte de gestió pública de l’aigua a Tàrrega ha fracassat. El projecte impulsat per la CUP, i avalat inicialment pels seus socis a l’Ajuntament ERC i PSC, s’ha demostrat inviable econòmicament i jurídicament. 

Després de dos anys i de 63.000 euros gastats en informes tècnics, s’ha pogut comprovar que la gestió pública de l’aigua no beneficiaria els targarins i targarines i que, o ho pagaríem a la factura o a través de més impostos. La conclusió és clara: la gestió pública seria fins a un 46% més cara per a la ciutat.

Però més enllà d’un fracàs anunciat, aquesta qüestió obre tres interrogants que el govern municipal i la CUP hauran de respondre.

En primer lloc, cal preguntar-se si el govern de la ciutat està prou cohesionat per seguir liderant la ciutat. Perquè tot sembla indicar que no.

En aquest sentit, el regidor de la CUP Miquel Nadal va utilitzar l’expressió “mai se l’han cregut” per referir-se a la posició dels seus socis de govern –ERC i PSC– envers la municipalització de l’aigua. Amb aquestes paraules sembla evident que el govern de Tàrrega no està cohesionat en les qüestions més importants, ja que la gestió pública de l’aigua era una de les propostes estrella de la CUP en les eleccions municipals de l’any 2023.

La segona pregunta a fer-se és: què farà la CUP? Seguirà al govern municipal?

I és que la qüestió no és només tècnica o econòmica, sinó també política. Com es justifica ara una aposta que, segons les mateixes paraules d’un dels seus impulsors, no era compartida pels altres socis des del principi?

Aquest resultat suposa un cop dur per a la CUP, però també per a la credibilitat del govern tripartit. Poden els anticapitalistes continuar formant part d’un executiu que, segons diu, mai va compartir una de les seves propostes estrella? 

Per coherència, haurien de sortir del govern de la ciutat, veient que els socis no comparteixen –o almenys no es creuen– una de les seves propostes més importants. 

Amb les decisions que prenguin els propers dies i setmanes veurem si el pacte tripartit es va prendre sobre un relat comú i compartit, amb una pretesa aposta transformadora per a la ciutat, o va tenir altres motius de fons que gens tenien a veure amb el benefici de la ciutat.

I, finalment, la pregunta més important: i ara què? Què passarà amb Tàrrega?

Després de dos anys arrossegant un projecte fallit, ara la ciutat es troba amb un contracte d’aigües obsolet i no adaptat al segle XXI. 

Altre cop, els targarins i targarines tornen a pagar les conseqüències d’un govern que ha evidenciat que està fracturat i que no té una direcció comuna. I la ciutat no es mereix ni necessita això.

Cal una Tàrrega que de forma decidida miri al futur, amb un govern municipal que lideri els canvis necessaris per la ciutat i que els socis de govern deixin de vigilar-se de reüll. Perquè el que tenim ara no funciona.

Anirem reflexionant sobre aquesta qüestió, i actuant amb responsabilitat i pel bé de la ciutat.