Jaume Aligué Escudé

Tot i la inexactitud de la seva construcció, mossèn Ramon Roca i Pujol, fill del Talladell i autor del llibret Història i records del Talladell, publicat l’any 2004, a la pàgina 63 de l’esmentat llibret, situa la seva construcció a l’any 1875, ara fa cent cinquanta anys. 

Aquesta petita ermita i santuari dedicat a la Mare de Déu del Pedregal, es va construir al peu del camí Reial de Tàrrega al Talladell, situant-hi la seva façana i entrada al peu del mateix, cal dir, però, que en fer-se el nou traçat de la carretera de Tàrrega al Talladell, a la dècada dels anys 20 del segle passat, aquesta va quedar adossada a la part posterior de la seva situació inicial. 

Fou bastida amb pedres i elements provinents de l’antic monestir de Santa Maria del Pedregal, que des de la seva fundació al segle XII va estar habitat per una comunitat de monges cistercenques fins a la seva desaparició l’any 1604, atès que el monestir, que havia gaudit d’un gran esplendor al llarg dels segles XIV i XV, va entrar en certa decadència al llarg del segle XVI. Aquesta davallada va propiciar que fos annexionat al monestir cistercenc de Sant Hilari de Lleida, seguint les instruccions de l’abat general de l’orde del Cister, ordre executada per l’abat Simó Trilla del monestir de Poblet. 

Un cop absent la comunitat de monges del monestir del Pedregal, el monestir restà en un estat de degradació i pillatge, arribant a l’any 1761, quan es va atorgar permís per posar a la venda pública els carreus de pedra de l’antic monestir del Pedregal, aquest fet va suposar la pèrdua i desfeta general del conjunt monàstic. 

Amb tot, si en el procés abans descrit no n’hi va haver prou, va caldre que la tristament rubinada de Santa Tecla, del 23 de setembre de l’any 1874, s’acarnissés amb les restes del que havia estat el bell i opulent monestir de Santa Maria del Pedregal, per deixar-lo en un major estat de ruïna i deixadesa. 

És a partir d’aquest moment quan un veí del Talladell, recollint pedres esculpides amb elements heràldics de les cases d’Anglesola i dels Cardona (la seva portalada romànica) procedeix a la construcció de l’ermita, en la qual figuren altres elements gòtics (els seus finestrals i el cambril de la Mare de Déu), essent la peça més valuosa la imatge de la Mare de Déu amb el Nen en braços, una bella escultura de pedra atribuïda al romànic tardà, la qual gaudeix d’unes grans proporcions amb un posat afable i atraient. 

Aquesta imatge, que al llarg d’aquests cent cinquanta anys ha restat a la veneració dels fidels del Talladell i de Tàrrega, es coneguda també amb el nom de la Mare de Déu de la Llet, atès que era invocada per les maternals per tal de poder gaudir de llet suficient per alimentar els seus nadons. 

L’ermita ha estat objecte des de la seva construcció fins a la dècada dels anys setanta del segle passat d’un aplec festiu que se celebrava cada Dilluns de Pasqua de Resurrecció, amb la celebració eucarística i compartir posteriorment en grups familiars o d’amics la menja de la «mona», fet que propiciava que a l’entorn de l’ermita s’hi aixopluguessin veïns del Talladell i Tàrrega en gran nombre fins al capvespre de la diada. 

Malauradament, aquesta tradició festiva i social va caure en desús i actualment el famós Aplec del Pedregal, el Dilluns de la Pasqua de Resurrecció ha passat a millor vida. 
Aquesta pèrdua de l’Aplec principalment, va comportar també una certa deixadesa en el manteniment de l’ermita, arribant als finals dels anys vuitanta del segle passat en un estat de degradació considerable.

Fou l’any 1991 quan des del Consell Comarcal de l’Urgell, en la seva gestió per salvaguardar elements patrimonials de la comarca, es va efectuar la total restauració de l’ermita del Pedrega, gràcies a l’actitud positiva de la família titular de l’ermita, el matrimoni Jaume Solé i Paquita Gassó, que la varen cedir al Consell per trenta anys, per tal de poder-hi fer la reforma adient mitjançant la intervenció pública. L’obra de reparació va anar a càrrec del constructor Joan Solsona i Huguet. 

La inauguració d’aquesta millora va tenir lloc el dia 16 de novembre del 1991, i va ser presidida pel bisbe de Solsona Antoni Deig i Clotet i el conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya Josep Gomis i Martí. 

Per a l’ocasió mossèn Climent Forner i Escobet va escriure la lletra dels goigs a la Mare de Déu del Pedregal i aquests foren musicats per mossèn Carles Melé i Pintó. 

Ara, en commemorar-se aquests cent cinquanta anys de la seva construcció, caldria que aquesta efemèride sigui celebrada de manera ben escaient entre els veïns del Talladell i de Tàrrega, comptant de ben segur amb la voluntat dels seus propietaris, i per què no, mirar de fer-hi una trobada anual a manera d’un Aplec, tot i que no s’escaigui amb el que havia estat tradicional de la Pasqua de Resurrecció.

Crec que és bo promoure tot acte de trobada espiritual i social entorn de la Mare de Déu del Pedregal, seguint les petjades dels qui van fomentar, ara fa cent cinquanta anys, la devoció per la Mare de Déu del Pedregal, tot i preservant elements patrimonials centenaris del que va ser un gran monestir cistercenc femení a casa nostra fins a principis del segle XVII.