Centre Cultural de Tàrrega

Diumenge vam fer la descoberta de dos pobles amb històries ben interessants, Montornès de Segarra i Mas de Bondia. Fins a mitjans dels anys 90 van ser de l’Urgell i després van passar a la Segarra, per poder beneficiar-se de la llei d’alta muntanya, de la qual ara es veuren exclosos.

Com sempre, ens trobem a les 9 del matí a l’aparcament de l’espai Fassina, on omplim cotxes i marxem direcció a Montornès de Segarra. A l’arribar anem a esmorzar a l’antiga escola/bar/local social, i en acabar, l’Àlex Cabré ens comença a explicar la història dels dos edificis més emblemàtics de la població, l’antiga escola i el cementiri, d’estil modernista (colonial). Ens comenta que tot va començar amb els germans Balcells, en Josep i l’Isidre. 

L’Isidre va ser molts anys alcalde del municipi i en Josep va emigrar a Cuba per fer fortuna, i la va fer. En Josep es va associar amb el seu oncle als Magatzems Balcells de l’Havana, també era associat de navieres, etc. Al tornar a casa, va ser, entre altres coses, diputat per Igualada i Cervera, senador per Tarragona i regidor de l’Ajuntament de Barcelona pel Partit Lliberal entre els anys 1898 i 1930.

Gràcies als germans, es va construir l’escola, que va estar activa del 1921 fins als anys 70 i el cementiri, on vàren construir una cripta familiar, la cripta Balcells, on sols hi ha enterrada una cosina dels germans. La llegenda diu que en Josep va perdre unes eleccions per dos vots del poble i va dir que no tornaria a Montornès ni en vida ni mort, per això no és a la cripta familiar. També va donar dos nínxols situats en la mateixa columna a cada foc (casa) del poble i 1.000 pts. de l’època per a la família de la primera persona que hi fou enterrada. 

L’Àlex ens comenta que volen arreglar el cementiri per participar en el concurs del millor cementiri d’Espanya i també ens diu que el dia 14 de juny fan un festival de rumba, el Segarumba, on no hi podem faltar (aviat treuran el cartell).

Després de fer un tomb per la història dels germans Balcells i Montornès, de veure els magnífics edifícis i donar un tomb pel poble gaudint de les impressionants vistes dels camps verds, anem tirant cap a Mas de Bondia, on ens espera en Dionís Oña, alcalde del municipi de Montornès, senador i habitant de Mas de Bondia, que ens farà una visita comentada.

En Dionís ens comenta que és el segon senador de la zona, el primer var ser en Josep Balcells, del qual ja hem parlat. Mas de Bondia és una vila closa, única d’aquestes característiques a Catalunya, data de segle XVI i va ser propietat dels Templers, dels comtes de Cervera i de la Comanda de Granyena.

Es veu que al segle XVI, els malfactors podien buscar-hi refugi, ja que les autoritats no tenien el deure d’entregar-los a cap altre poble. Sembla que al poble també hi havia prestamistes jueus i s’hi cultivava safrà, un cultiu que fa uns 5 anys que un pagès està recuperant.

Ens comenta que en aquells temps el safrà es coïa en una paella en què deixava tot el color i alguns espavilats volien fer picaresca colorejant altres plantes per vendre-les com safrà, però si els enganxaven, els hi confiscaven totes les terres i els expulsaven del poble.

Estan fent gestions per declarar el poble Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) com la Creu Monumental que tenen davant l’entrada del poble, que ara és local. També ens comenta que volen fer una mena de ronda i un mirador amb vistes a l’Urgell, que en aquests moments és un projecte.

També ens comenta que ara agafen l’aigua del canal Segarra-Garrigues i que abans l’havien de bombejar del riu Cercavins. I la Festa Major la fan els dies 24 i 25 d’agost, caigui com caigui, i si hi anem hi serem benvinguts.

A l’acabar l’interessant visita per la vila closa, anem a dinar al restaurant Carles 1521 de Fonolleres, on fem un bon àpat de fi de descoberta.
Us esperem a la propera Descoberta de l’Entorn!