Josep Patsí Canudes, exprofessor de l’Escola d’Arts i Oficis ‘Àngel Oliveras’

El proppassat dia 20 d’aquest mes de setembre s’inaugurà al Museu Comarcal de l’Urgell una magnífica exposició de l’artista targarí, internacionalment conegut per la fascinació que les seves obres susciten arreu on exposa. Obres artístiques que han estat valorades i elogiades per prestigiosos crítics d’art per la seva magnificència i per l’impacte que causen a tots aquells que les contemplen, que mai els deixen indiferents.

Es feu la presentació de tal exposició en la sala noble més gran de cal Perelló, seu del Museu Comarcal, però que resultà petita degut a l’expectació que havia generat aquell esdeveniment, la sala estava repleta de gom a gom, no podent donar cabuda a totes les persones que estaven allí presents.

En primer lloc prengué la paraula el Sr. Oriol Saula Briansó, director tècnic del museu, també comissari de l’exposició juntament amb la Sra. Mireia Lluch Robert, i destacat protagonista pel fet que tal exposició fos una realitat. Digué que aquella exposició feia uns dos anys que s’estava gestant, juntament amb l’Anna, filla de l’artista, que n’era una decidida impulsora perquè es fes realitat. El Sr. Oriol ressaltà que degut a l’envergadura de les seves obres no fou fàcil dur-la a terme, però que malgrat tot i amb els esforços de molta gent, tal exposició calia dur-la a bon fi per tal que la gent de Tàrrega conegués l’obra d’un artista excepcional que resideix entre nosaltres.

A continuació intervingué el Sr. Joan Lluís Tous Álvarez, autor del pròleg del catàleg de dita exposició, on fa un resum de la trajectòria vital de l’Antonio Díaz. Relatà com ja de jovenet, la inquietud de l’artista pel ferro el tenia captivat. Mentre els altres nens jugaven, ell desapareixia del grup per anar-se’n a veure un ferrer que treballava a prop, observava com afaiçonava el ferro roent a cops de mall o de martell per finalment donar-li la forma desitjada. 

Ja en l’adolescència els seus pares li manifestaren un cert rebuig al fet que fos artista, primer calia que estudiés o aprengués un bon ofici per guanyar-se bé la vida. L’Antonio no desestimà el consell dels seus pares, però tampoc va deixar de banda el seu anhel, procurant compaginar les dues coses simultàniament. Llavors estudiava als Escolapis, però sempre que podia es deixava caure per l’Escola d’Arts i Oficis, on un ferrer anomenat Josep M. Martí Florensa el captivà del tot. Sempre el recorda en gran estima dient que en l’art de la forja era un mestre de mestres. Més endavant el Sr. Tous continuà relatant diferents llocs on la seva obra ha estat exposada (Itàlia, EUA, Xina, etc.) i elogiada per reconeguts crítics d’art. 

Després intervingué el protagonista, això que segons ell no volia parlar, en un principi ho feu interpel·lant-se amb el Sr. Tous per aclarir fets o situacions que el Sr. Joan Tous anava exposant. Deixant a part l’anterior, el Sr. Antonio Díaz digué que li feia molta il·lusió que la seva obra la poguessin veure amics i ciutadans del seu poble. Afirmà que l’Art no té idioma, que l’Art és universal, que si bé ha exposat en llocs emblemàtics, ara estava encantat de poder exposar al seu poble, que la seva gent conegués l’obra que feia i com la feia. Digué que ell sent el ferro com part de la seva essència (diu que en una conferència algú el tractà de boig), però continua dient que per a ell cada peça és com un fill (suposo que amb permís de l’Ismael i l’Anna), que el ferro és com una passió que necessita, com també el ferro el necessita a ell; remarcà que en cap de les seves obres hi ha un sol punt de soldadura, la seva forja consisteix a estirar, doblegar, prémer i fixar unions solament amb el calor de la farga, amb la seva pròpia força i amb l’ajuda d’una premsa mecànica. En acabar va agrair l’interès que posà la Sra. Alba Pijuan Vallverdú, alcaldessa de la ciutat, perquè tal exposició es dugués a terme, cosa que no havia ocorregut amb alcaldes anteriors, com també va agrair a totes aquelles persones, que foren moltes, que participaren a fer possible tal exposició. 

Feu una breu intervenció el Sr. Albert Turull Rubinat, director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat. Digué que restà sorprès de l’obra allà exposada, que desconeixia l’artista i la seva obra, per la qual cosa quedà admirat de l’excel·lència d’aquell art i que llavors només calia celebrar tal exposició, homenatjar l’artista i gaudir la seva obra. Afegí que era important fer exposicions per posar l’art a l’abast de tothom.

Finalment prengué la paraula l’alcaldessa de Tàrrega, destacant que quan tingué coneixement de l’artista Antonio Díaz, del qual ignorava el seu vessant artístic, que després d’haver mantingut diverses converses amb ell, en les quals li explicava com s’inspirava en la natura per donar forma a les seves obres, i veure tot allò que ell feia amb el ferro ja des de petit, com havia exposat en llocs tan significatius per diferents indrets del món, on havia tingut un reconeixement internacional, que amb tots aquests precedents aquella exposició s’havia de dur a terme. I així s’ha fet, destacant les dues facetes, la que hi ha exposada al museu i la que es mostra al carrer, en tres llocs diferents de Tàrrega, ressaltant que la que hi ha davant l’ajuntament, L’Abraçada, es verdaderament impressionant. També recordà que dintre el museu s’exposen una sèrie de dibuixos fets a tinta xina per l’Antonio Díaz d’una precisió miniaturista. Acabà la seva intervenció referint-se al nom de l’exposició que era Voluntat de ferro, i que això és precisament el que té l’artista Antonio Díaz per fer tot allò que fa amb tal material.

Com a cloenda, he de dir que ara a Tàrrega tenim el privilegi de veure unes obres exposades al Museu Comarcal i al carrer, que per la seva temàtica o llurs característiques intrínseques són úniques i que no n’hi cap de similar arreu del món. Segur que veureu una obra potent, autèntica i única que de ben segur no us deixarà indiferents.