Jaume Aligué

El vinent dilluns dia 23 de setembre, es commemoraran els cent cinquanta anys de la robinada de Santa Tecla, que aleshores a la vila de Tàrrega va infligir una de les destrosses del barri vell més grans de les conegudes fins a la data, i va provocar una gran mortalitat de targarins i targarines de totes les edats, calculant-se a l’entorn de les 300 persones que hi varen perdre la vida.

Fou la nit del 22 de setembre cap al 23, quan unes pluges torrencials es van desfermar des de la Panadella, per tot el curs del riu Ondara, arreplegant-se una gran quantitat d’aigua mai vista pel curs d’aquest riu (hi ha algun supòsit que apunta que a part de la pluja per la tempesta, un fenomen afegit a aquestes pluges, va ser una tromba marina configurada en aigües del port de Tarragona i que s’internà per damunt d’aquella província, fins dalt de la Panadella, on va descarregar abans de la mitja nit, fent que augmentés considerablement el cabal de l’aigua caiguda per la tempesta, produint-se que la llera del riu Ondara portés un cúmul d’aigua del tot desorbitat).

Un element a tenir en compte en produir-se aquella gran desgràcia va ser l’obstrucció dels ponts del riu Ondara, ja que al llarg del curs del riu s’arreplegaren gran quantitats d’arbres de dimensions considerables arrencats de soca-rel i remoguts per una gran força com una mànega d’aigua, molt superior a l’originada per una tempesta ordinària, i que varen barrar el pas de l’aigua de manera adequada, desbordant-se aquesta per sobre de la llera del mateix, arrossegant-ho tot al seu pas, animals, molins, les tàpies dels horts, arbres, conreus i en la seva avinguda a Tàrrega, començà a acumular-se grans quantitats d’aigua a la partida de Comabruna i més amunt d’aquesta, fent que l’aigua superés els dos metres d’alçada per sobre del pont de la carretera cap a Tarragona.

Aquest gran impuls de l’aigua es va fer notar al seu pas pels horts del Castellana, Terés, Codina i Martí, (avui dia el conjunt de terrenys que formen l’estació d’autobusos), foradant els darreres de les cases del carrer de les Piques i inundant tots els altres carrers com els de l’Estudi, la Font, Sitges i Sant Agustí. 

Per la banda esquerra es van anegar tots els terrenys fins a l’anomenat camí de Granyena per davall de l’anomenat Masset del Calces (avui dia corresponent a l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, tot el raval de Sant Agustí i del convent d’agustins se’n va emportar gairebé tot l’edifici). Es van anegar tots els terrenys de la partida de les Planes on en aquell indret es van ajuntar les aigües provinents del riu Cercavins, fent que l’Ondara al seu pas per Vilagrassa, Anglesola i altres poblacions fins a la seva desembocadura portés un cabal desmesurat, mai vist fins aleshores. 

Un altre element a tenir en compte en aquella desgràcia es l’estat de guerra civil en què es trobava la vila de Tàrrega (la tercera guerra carlina) ja que el dia abans de la rubinada la vila havia estat objecte d’avís que les tropes carlines que es trobaven ubicades a la vila de Verdú, vindrien la nit del 22 al 23 de setembre a atacar als targarins; aquest fet va justificar que tothom es tanqués a casa amb pany i clau, pel convenciment que serien atacats pels carlins. 

A mitja nit la vila va ser despertada amb el toc de «llamada a carrera» pels militars residents a la vila per avisar no de l’atac dels carlins, sinó per donar l’avís del perill d’inundació. Aquest fet va crear tal confusió entre els targarins que ningú sabia el que passava, i en lloc de buscar la salvació fugint de casa, encara es tancaren més, fet que va empitjorar la situació dels vilatans. 

Només cal conèixer la descripció de desgavell i crisi que es va provocar entre els targarins i targarines, els quals en nombre de prop de 300 varen perdre la vida de manera terrible, veient com avis, pares, fills i nadons desapareixien enmig de les turbulentes aigües, no trobant refugi per enlloc, ja que molts dels edificis dels carrers inundats es varen desplomar. (recomano per a aquells que tinguin interès a conèixer amb major detall els fets d’aquella robinada, la lectura del llibret editat a Barcelona l’any 1875, sota el títol «Memória de la inundación acaecida en la villa de Tárrega en la madrugada del dia 23 de setiembre del año 1874»). La seva lectura en detall de casos i casos de persones que sobrevisqueren a aquella nit terrible i els que hi varen morir, no pot deixar ningú indiferent. 

L’endemà del dia 23 de setembre, quan es van començar les tasques de recuperació dels cadàvers, es recolliren d’entre el fang i cases derruïdes unes 170 persones entre infants, homes, dones i soldats que foren portats al cementiri per al seu enterrament. Entre els dies 25 i 29 de setembre es varen produir 38 enterraments més. Aquestes 208 defuncions consten al llibre d’òbits de la parròquia. Cal, però, comentar molts altres desapareguts, aigües avall de l’Ondara, dels quals alguns d’ells reposen al cementiri d’Anglesola, i altres que varen morir per malaltia i ferides a conseqüència de la robinada. En total s’estimen prop dels 300 morts per efecte d’aquella robinada. 

En quant als edificis danyats, es van calcular un total de 200 cases, entre enderrocades o mig derruïdes, les quals va caldre tirar a terra per a la seva reconstrucció. 

Personalment crec que la ciutat de Tàrrega està amb deute amb totes aquelles víctimes de la robinada de Santa Tecla, i seria bo que aprofitant aquest 150è aniversari s’impulsés l’erecció d’un monument a la seva memòria. 

Igualment recomanaria la lectura de dos articles referits a aquesta robinada, publicats a la NOVA TÀRREGA, per Josep Maria Segarra i Malla, en data 21 i 28 de setembre de 1974, els quals ens poden ajudar a conèixer més bé el succeït aquella terrible nit del 23 de setembre de 1874 i prendre consciència d’un fet històric a la nostra ciutat ocorregut al tercer terç del segle XIX.