Raül Arenas Isaac, regidor de Junts per Tàrrega

Soc en Raül Arenas, paleta de professió, atleta altruista i apassionat dels reptes solidaris. I, des de fa un any, també soc regidor amb Junts per Tàrrega. Malgrat que el maig del 2023 les targarines i els targarins ens vau fer guanyar les eleccions, a escassos vots de la majoria absoluta, la resta de forces polítiques es van aliar per deixar-nos al marge del govern municipal.

És per això que no podem desenvolupar les polítiques que voldríem, però sí que podem escoltar-vos i observar. I precisament això és el que he fet aquest any com a regidor a l’oposició. He observat en silenci i he viscut amb patiment com l’Ajuntament de Tàrrega no reconeix ni visualitza els i les esportistes ni les entitats esportives de la ciutat. 

Com molts de vosaltres sabeu, faig curses de llarga distància. Em marco reptes amb una finalitat concreta i recapto fons amb alguna motivació social: Sempre endavant. No ho faig per rebre cap mostra de suport especial, com vosaltres tampoc feu esport perquè us ho reconeguin, però quan portes molts quilòmetres a les cames agraeixes un “va, que ja et queda menys” i, quan arribes a la meta, el que més agraeixes és una forta abraçada de la teva família i amics.

Per a mi, l’Ajuntament de Tàrrega hauria de fer precisament això: ser aquell familiar o amic que et dona suport, que et recolza o que et dona una empenteta moral quan la necessites. I això no cal que sigui en l’esport d’elit, insisteixo. Us en posaré un exemple: fa un temps, la Maria Teresa Torné va perdre el seu marit; amb 77 anys. Podria deixar-se endur per la tristor o per la mandra de cuidar la seva salut, tanmateix la Maria Teresa és un exemple de constància i simpatia perquè me la trobo cada dia fent esport, caminant per Tàrrega o pels seus voltants. No busca reconeixement, però estic convençut que agraeix el somriure de tots aquells que troba en el seu camí.

Tot esforç té recompensa i n’ha de tenir. De vegades és un simple somriure, com amb la Maria Teresa; d’altres és una medalla; i en d’altres, un sincer agraïment a la feina diària de fer salut, de fer esport, que ens ajuda a tenir una convivència saludable. Per això, amb l’escrit d’avui vull donar les gràcies. 

Als clubs que ho feu possible, GRÀCIES: al de Natació, les Bitlles, el Tir amb Arc, el Ciclista, els Fondistes, l’Automobilisme Escuderia, els Veterans de futbol, la UE Tàrrega, l’EF Tàrrega, el Centre Excursionista, el Cavall de Ferro Motor Club, el Patinatge Artístic, el Futbol Sala, el Tennis i el Pàdel, el Gyas, la Dansa, el CEACA, l’Hoquei, el CrossGym o l’Escola Hípica, entre molts d’altres. I també als esportistes individuals que porteu el nom de Tàrrega arreu del país, GRÀCIES: Xavier Viciana, Aina Fillat, Xavier Badia, Josep Ramon Sanahuja o Manuel Seco. En són molts més, segur que ens en deixem algun, així que GRÀCIES a tots aquells esportistes anònims que feu salut ja que, cuidant-vos, cuideu també la nostra ciutat.

Habitualment, amb el meu amic Salvador Cos –que ens va deixar el passat 6 de juny–, solíem parlar de la importància de la constància i l’esforç a la vida. Ell, des del sacrifici diari com a meteoròleg voluntari, ens posava al dia del temps que tindríem els dies següents. Amb la seva tasca, discreta abnegada, ajudava a la cohesió social de la nostra ciutat. De la mateixa manera, tots i cadascun de nosaltres podem ajudar a la bona convivència amb les activitats que fem quotidianament. La meva particular aportació, com a regidor i com a esportista de curses de fons. 

Només tindrem una Tàrrega sana, amb salut, si tenim una societat en moviment. Només tindrem una Tàrrega sana si fem esport, si feu esport. I per això cal que l’Ajuntament reconegui aquells esportistes i clubs més destacats, que competeixen i porten el nom de la nostra ciutat arreu, però també aquelles persones que feu esport per salut. Perquè només tindrem una Tàrrega sana, in corpore sano.