Lourdes Cardona Ribes

“Bon dia, xata!” Era la salutació que em feia puntualment cada divendres al matí el Salvador quan venia a buscar la NOVA TÀRREGA. També eren les primeres paraules que pronunciava cada cop que ens trobàvem per la ciutat des que vaig deixar el setmanari. Mentre en vaig ser directora, el Salvador era un d’aquells col·laboradors que no només s’aturaven a la recepció i la feien petar amb el Pau sinó que sempre creuava el passadís i treia el cap pel despatx per saludar-me amb el seu immens somriure. El Salvador era el nostre home del temps particular. Setmana rere setmana, i durant gairebé 30 anys, ens feia arribar els registres de temperatures màximes i mínimes, pluja, vent... per informar-ne els lectors. Però la seva tasca com a col·laborador de NOVA TÀRREGA no s’aturava pas aquí. Compartia amb nosaltres els avisos del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), del qual era observador, que afectaven la nostra ciutat i comarca. Alhora, mai tenia un “no” com a resposta quan, després d’un episodi meteorològic anòmal (fortes o continuades pluges, nevades, ventades, altes temperatures...) li preguntava per la seva excepcionalitat. En prenia nota i tornava al cap d’uns dies després d’haver revisat fil per randa el seu arxiu. Quina feinada et donava, oi Salvador? Però la feies a gust i amb passió. El resultat eren uns complets apunts que després es transformarien en un article com el que explicava que durant la primera meitat del 2020 havia plogut tant com tot l’any anterior o el que ens permetia relatar els efectes de la ventada registrada el 2 de març del 2020, per citar dos de les notícies que vaig signar en la meva etapa al capdavant de la revista. El compromís del Salvador amb NOVA TÀRREGA, i amb Ràdio Tàrrega (on també col·laborava des de feia dècades), era tan ferm que fins i tot estant de vacances complia amb la seva cita setmanal i sempre va estendre la mà a la persona que en portés les regnes. Ho va fer amb mi, ho va seguir fent amb la Laia fins al darrer minut i ja ho havia fet abans amb l’Albert. Estic segura que el responsable de l’observatori de La Ravaleta ocupa un lloc especial al cor de tots tres. Se’l va guanyar amb escreix gràcies a la seva afabilitat i saber fer discret i dedicat.

A més a més, les casualitats de la vida van fer que el Salvador no només fos l’observador meteorològic de Tàrrega sinó que també era el tiet d’un bon amic de la infància i a més a més tenia vincles familiars al meu poble, motiu pel qual les nostres converses anaven més enllà del terreny estrictament professional. Amb quina emoció parlaves de la teva filla Balbina o de la Carmina, la teva estimada companya de vida! Amb quina il·lusió m’explicaves com s’acostava la jubilació! Però també amb quant de pesar i dolor m’explicaves com estava la teva germana quan et demanava per ella o quan vàreu acceptar compartir el vostre testimoni en morir la teva cunyada Montse durant la pandèmia. 

Malgrat les adversitats, intentaves mirar el cantó positiu de la vida i transmeties pau i serenor als qui t’envoltaven. N’és la prova la gran corrua de persones que els passats 7 i 8 de juny es van acostar fins al tanatori de Tàrrega o l’església parroquial de Santa Maria de l’Alba per acomiadar-te i transmetre el nostre escalf a la teva família i amistats. Res podrà omplir el buit que has deixat però esperem que les mostres de suport rebudes facin sentir, sobretot la teva esposa i la teva filla, més acompanyades en el dur procés que la teva sobtada mort enceta. Almenys aquesta és la intenció d’aquestes quatre ratlles: estar al costat de la Carmina i la Balbina i fer-los saber que serem molts els que enyorarem el teu etern somriure. 
Descansa en pau, Salvador.