A Santa Maria de Montmagastrell, amb una sola veu diem “no”


Qualsevol publicació que vulgui ser plural ha de donar veu a tothom. Com que aquesta és la nostra voluntat, reservem un espai perquè els nostres lectors puguin enviar-nos els seus articles. Per tant, si teniu res a comentar, criticar, agrair o valorar, no dubteu en escriure'ns una carta a la directora i la publicarem a El Lector Opina. Ens els podeu fer arribar a l'adreça tarrega@segre.com juntament amb les vostres dades personals.
Maria Dolors Llavall
El passat 14 d’abril, a Santa Maria de Montmagastrell vam celebrar una assemblea de veïns per decidir si volíem una planta de purins al poble. I, per unanimitat es va votar que de cap manera volem aquesta planta.
Les persones que decideixen donar els permisos estan en uns despatxos amb corbata i aire condicionat. Ni tan sols saben on és aquest poble tan bonic. Nosaltres, els veïns de Santa Maria, som els que hem de decidir el nostre futur i no els que estan a molts quilòmetres de distància. Nosaltres tenim l’herència dels nostres pares i padrins que cuidaven el poble com si fos casa seva. I aquesta herència que tindran els nostres fills i nets no la podem deixar perdre en el seu honor, perquè mereixen tot el nostre afecte i agraïment.
Nosaltres volem un poble sense contaminació, on els nens i les nenes vagin feliços pels carrers i les places amb l’aire pur, que puguin jugar sense trànsit. Volem que a les cases puguem obrir les finestres, perquè passi la marinada. Volem que el cel continuï sent blau. Que quan hi hagi lluna plena, puguem obrir el balcó per contemplar-la i que les estrelles brillin a la nit per il·luminar el poble. Volem respectar la natura, i també que ens la respectin.
Santa Maria de Montmagastrell està envoltada pel Canal d’Urgell. Hi ha diversos ponts que van d’una banda a l’altra, del reg al secà. Abans hi havia la banqueta plena de plataners, acàcies i arbres de tota mena, i els rossinyols anaven d’un arbre a l’altre cantant amb els seus refilets. Però ja fa més de quaranta anys que els van arrencar per emporlanar-lo.
Aquesta planta de purins que volen construir a pocs metres del Canal d’Urgell és molt perillosa, ja que la natura té moltes sorpreses: poden venir unes pluges sobtades i abundants, i aquesta planta podria quedar molt afectada i contaminaria l’aigua del canal. El mal seria irreparable i tots els municipis que ara tenen l’aigua neta i cristal·lina, es quedarien sense. Crec que si es construeix, seria jugar amb foc. És una decisió altament perillosa, no sols per a nosaltres, els que vivim a Santa Maria, sinó també per a tota la plana de l’Urgell.
Voldria que els que han decidit aquesta barbaritat veiessin el perill que comporta per a tots i recapacitessin.
Demanem a tots els responsables del Canal d’Urgell que no permetin que es cometi aquesta atrocitat.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari