Associació dels Amics de l’Arbre

En la celebració de la Festa de l’Arbre del passat dia 6 d’abril d’enguany, un dels actes realitzats va ser la mostra del projecte de la futura plaça que es vol materialitzar de cara a l’any 2027, dedicada a una dona excepcional com va ser Joaquima de Vedruna i Vidal, nascuda a Barcelona el 17 d’abril de 1783, la qual al llarg dels seus anys de vida va ser una dona casada, mare de 9 fills, viuda, àvia i religiosa i fundadora de la Congregació de les Carmelites de la Caritat Vedruna. 

El seu testimoni de vida és tot un exemple de superació de situacions límit: tres guerres —la del Francès, la primera i segona guerres carlines— i, enmig d’aquestes, l’exclaustració provocada per la llei de Mendizábal de l’any 1835, dos exilis, tres fills morts, vídua a 32 anys, empresonada, rebutjada per la família del marit, condemnada per plets perduts i forçada a capgirar una vida de trifulgues.  

I la pregunta que algú es pot fer és per què dedicar-li una plaça al parc? Ben senzill. Joaquima de Vedruna té una estreta vinculació amb Tàrrega, atès que l’any 1827 establí ella personalment, amb un grup de quatre companyes més, la primera comunitat de religioses, fora de la ciutat de Vic, a la nostra vila.  

Aquest fet va tenir lloc el 28 d’octubre de 1827, i la seva vinguda va ser per fer-se càrrec de l’atenció dels malalts de l’hospital targarí, que a instàncies de les autoritats locals de la nostra ciutat li varen encomanar poder fer-se càrrec d’aquella tasca, per tal de solucionar el greu problema de mal govern i desatenció que feia anys que patia la institució hospitalària. Aquest desgavell va ser produït per la supressió l’any 1787 de l’orde dels Antonians, que des de l’any 1315 i fins aleshores s’havien fet càrrec de l’atenció de l’hospital, i que a partir d’aquell moment quedà sota l’administració d’uns patrons que no van excel·lir pas en la dedicació pertinent als malalts, ben al contrari: la seva gestió practicada al llarg de quaranta anys va ser ben tèrbola i poc assistencial.  

Cal dir que la seva vinguda a la nostra vila va ser tot un gran esdeveniment social, atès que va ser rebuda, ella i les altres quatre religioses més, per les autoritats locals i eclesiàstiques de la vila formades pels capellans de la parròquia, els frares dels convents carmelites, agustins i mercedaris que aleshores eren presents a Tàrrega; la recepció va tenir lloc al portal de Cervera, i la van acompanyar en processó fins a l’església parroquial per fer-hi pregària davant del Santíssim i posteriorment, des d'allí, va continuar fins a les dependències de l’hospital on va quedar instal·lada la comunitat.  

Joaquima de Vedruna va romandre durant un mes llarg a la residència de l’hospital, vetllant per l’organització i gestió de la comunitat per a l’atenció dels malalts. Després d’aquesta estada targarina va viatjar a la ciutat de Barcelona per després fer via cap a Vic.  

La presència de les religioses vedrunes a l’hospital, malauradament no va tenir la continuïtat desitjada, ja que l’any 1832 la comunitat es va dividir i dissoldre; dues de les religioses van tornar a la casa mare de Vic i les altres dues van restar a l’hospital sota les directrius dels patrons (val a dir que tots els fets explicats consten detalladament en el llibre d’actes municipals, custodiats avui dia a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell).

Una de les activitats de Joaquima va ser escriure centenars de cartes. Se’n conserven 172, de les quals 78 són familiars i 94 referides a la seva obra. De les familiars n’hi ha una escrita des de Tàrrega el dia 11 de novembre de 1827 dirigida al seu fill Josep Joaquim, en la qual, entre altres coses, li descriu amb detall la rebuda i atencions dispensades per la vila de Tàrrega a la seva vinguda.  

L’obra de Joaquima de Vedruna a Tàrrega, però, no s’acaba el 1832, sinó que al cap de 30 anys, el 1862, a sol·licitud de nou de les autoritats locals per tal que la congregació religiosa fundada per ella tornés a fer-se càrrec de l’atenció dels malalts de l’hospital i de l'educació de les nenes de la vila targarina, va propiciar la segona vinguda d’aquestes religioses a la vila de Tàrrega, on romanen des d'aleshores atenent el camp educatiu; en l'assistencial ho feren fins al 1936. 

Sobre la figura de Joaquima de Vedruna, val a dir que fou una dona viatgera, i que a la nostra comarca de l’Urgell hi va fer estada en diverses ocasions, més concretament a Vallbona de les Monges, per visitar les seues filles Teodora i Maria del Carme, que van professar com a monges cistercenques en aquell monestir. En la seva visita realitzada l’any 1849 hi va patir un primer atac d’apoplexia, començant d’aquesta manera la seva lenta però indefectible davallada. 

Va morir a Barcelona el 28 d’agost de 1854, víctima del còlera a la Casa de la Caritat, a l’edat de 71 anys. Fou canonitzada el 12 d’abril de 1959 pel papa Joan XXIII. 

Es tracta ara de poder culminar l’espai del parc que es va dedicar a les religioses vedrunes l’any 2012, amb motiu de la commemoració dels cent cinquanta anys de la seva segona vinguda a la nostra ciutat, en què es va erigir un monòlit amb una imatge de Joaquima de Vedruna, feta amb bronze. Ara el lloc es vol complementar amb la construcció d’una nova plaça al seu entorn.  

El projecte per a aquesta construcció ha estat redactat per l’arquitecte targarí Xavier Castellví i Pané, que de manera totalment altruista ha ofert a la nostra entitat i que ha de permetre, en la zona de la solana del parc, poder comptar amb un nou equipament urbanístic, a la vegada que en el decurs dels anys es puguin anar consolidant tot un conjunt d’espais vitals en aquella zona, on ja l’any 2022 es va fer una primera actuació amb la construcció de la plaça dedicada al germà escolapi Gonçal Crespo Arce. 

Aquest projecte té un pressupost estimat de 37.000 €, els quals pretenem recaptar al llarg de les anualitats del 2024, 2025, 2026 i 2027 a través d’aportacions voluntàries dels targarins i targarines, amb una crida especial a totes aquelles persones que en el transcurs de la seva vida s’han vist afavorides per l’acció pedagògica de les Vedrunes a la nostra ciutat. Per part de la nostra entitat, també es pretén gestionar la recaptació de recursos entre les diferents administracions i grups socials i empresarials de la ciutat.  

Commemorar els dos-cents anys de la vinguda de Joaquima de Vedruna a la ciutat de Tàrrega, el 2027, ha de ser una tasca de tots en reconeixement de les virtuts d’aquesta gran dona, que va saber discernir en tot moment treballar a favor dels més desafavorits, sota el seu ideal d'aconseguir més per l’amor que per la força. Cal agrair, també, els beneficis rebuts per la tasca educativa i assistencial realitzada per les Vedrunes al llarg dels seus anys de presència a la ciutat de Tàrrega.  

Cal recordar, també, que la construcció d’aquesta nova plaça permetrà tindre un espai ben visible dedicat a una dona, ja que en l’actualitat el parc compta en un sol indret dedicat a una dona, concretament l’espai dedicat a la Mare de Déu de Montserrat.  

El compte per a canalitzar els donatius per a la construcció de la plaça és: ES42 2100 0003 1002 0060 4493 de CaixaBank.