L'any 2023 ha estat apassionant des d'un punt de vista econòmic. Hem aguantat i hi ha més gent treballant que mai, malgrat l'encariment de la vida, dels tipus d'interès i de les hipoteques. Els bancs continuen fent-se d'or, la intel·ligència artificial (IA) ha esclatat definitivament i a Catalunya ja som 8 milions. Tenim reptes: som a la cua en renovables i electrificació de la mobilitat. Aquestes són les 10 dades que expliquen alguns dels esdeveniments més rellevants de l'exercici i què hi ha al darrere:

15,6%: És el percentatge de l'energia elèctrica que es genera a Catalunya que es cobreix amb energies renovables, segons l’Institut Català de l’Energia. Catalunya és a la cua en energia verda. És una xifra molt per sota de la mitjana espanyola, que va generar un 42,2% de la seva electricitat amb renovables el 2022 i que va arribar el 2023 al 50,8%. Catalunya ha deixat enrere la seva paràlisi i ha aprovat 1.600 MW (megawatts) de renovables aquest 2023, xifra que milloraria molt els 3.600 MW instal·lats actualment, però Castella i Lleó, per exemple, té actualment 12.544 MW de renovables instal·lats. Catalunya està molt lluny dels seus objectius per al 2030. Els promotors de parcs fotovoltaics es troben davant de dos grans obstacles a l'hora de produir en terres catalanes: la burocràcia i la resistència del territori.

21 Milions: És el nombre aproximat de persones que treballen a Espanya. Mai hi havia hagut tanta gent treballant. I a Catalunya igual: al voltant de 3,6 milions de persones. Així mateix, la feina que es crea cada cop és de més qualitat, també: treballs tècnics, científics i professionals qualificats. A l’altra cara de la moneda, malgrat la important caiguda de la temporalitat (un dels objectius de l’última reforma laboral), les taxes de rotació es mantenen altes, fet que molts atribueixen a l’escassa durada dels contractes. Caldrà esmerçar-s’hi, així com en la lluita contra l’atur juvenil, on la taxa és del 25%, més del doble de la mitjana. Per altra banda, s'accentua la dificultat de cobrir certs llocs de treball, per raons de qualificació (especialment en relació a les noves tecnologies), manca de mà d'obra o condicions laborals, ja que en el quart trimestre del 2023 el 44% de les ofertes actives no ha trobat candidats.

3,68%: Darrere d’aquesta xifra, que és l’euríbor del mes de novembre, s’explica gran part del que ha passat enguany i del que més preocupa a les famílies: l’encariment de les hipoteques i com accedir a un habitatge. Fa només un any i mig, l’euríbor estava al 0%. És la conseqüència del ral·li del Banc Central Europeu (BCE) en la seva lluita per doblegar la inflació, que ha apujat deu vegades consecutives els tipus d’interès, fins a situar-los al 4,5%. Sembla que la cursa alcista s’ha acabat i el consens diu que cap a la meitat del 2024 començaran a baixar. Per sort, les famílies resisteixen de moment l'esforç de pagar l'habitatge, que ja assoleix el 40% dels seus ingressos (per sobre del 30% recomanat), gràcies al dinamisme del mercat de treball i a les ajudes de tota mena del govern espanyol. El preu de l'habitatge nou puja un 11% (el de segona mà menys) i el del lloguer, un 9%.

900.000: És el nombre arrodonit de dipòsits en comptes corrents que tenen les famílies als bancs, segons dades del Banc d’Espanya. Es tracta de la principal font d’estalvi de les famílies, per sobre dels fons d'inversió, d’inversions directes o de plans de pensions. Però no obtenen ni un cèntim de rendibilitat. Per què? Perquè els bancs no remuneren els dipòsits, apliquen la pujada dels tipus d’interès a favor seu: cobren més pels crèdits i préstecs, però no traslladen l’augment del preu dels diners a l’estalvi dels seus clients. Tenen beneficis rècord.

180,5 Milions: L’any 2023 ha estat el del boom de la intel·ligència artificial (IA) generativa, gràcies al llançament del ChatGPT. L’enginy d’OpenIA tenia a principis de desembre 180,5 milions d’usuaris actius al mes i va arribar al milió d’usuaris en només cinc dies. Fa poques setmanes hem assistit a la presentació de Gemini, la competència per part de Google. Aquesta cursa només acaba de començar i els experts asseguren que l’impacte en tots els àmbits de les nostres vides serà enorme.

-0,4%: És el pronòstic del govern federal alemany sobre l’evolució del PIB, de la principal economia europea el 2023. Alemanya està en crisi. El model econòmic alemany basat en les exportacions s’està desaccelerant i continuarà el 2024, notant-se sobretot en la indústria, que s’estancarà per quart any consecutiu. Tot i que molts experts en culpen l’actual govern de coalició, pels pocs estímuls a la inversió, el cert és que la crisi germànica treu a la llum problemes de la darrera dècada, com la pèrdua de competitivitat i una mala planificació energètica. El retard i la reacció conservadora als avanços tecnològics d’alguns dels seus sectors més potents són paradigmàtics. Punters en l’automòbil a escala mundial, estan fent tard amb el vehicle elèctric.

27.420: És el nombre de punts de recàrrega públics operatius que hi havia a Espanya en el tercer trimestre del 2023. Si bé són un 27% més que els del 2022, una quarta part no estan operatius. Encara ens falta molt camí a recórrer quant a mobilitat elèctrica. Per arribar a temps a la normativa europea Fit for 55, que aspira a reduir un 55% les emissions de diòxid de carboni a final d’aquesta dècada, a hores d'ara hauríem de tenir 45.000 punts de càrrega instal·lats, i 91.000 el 2025. Tenim 383 punts de càrrega per cada milió d'habitants, mentre que a França la xifra és de 1.228, a Alemanya de 1.053 i a Portugal de 745. 

3,2%. És l’augment de l’índex de preus de consum (IPC), ja més controlat, i un 4,5% la inflació subjacent (sense productes frescos ni productes energètics). Aquesta evolució positiva  s'explica principalment per les baixades dels preus dels carburants, l'electricitat, els paquets turístics i un menor augment dels preus dels aliments i begudes no alcohòliques. 

8 Milions: L'octubre del 2023, la població que viu a Catalunya va arribar als 8 milions. Aquesta acceleració s’explica per l'augment de l'esperança de vida i per l'arribada de nova població immigrant que ve a treballar, com ho demostren les taxes d’ocupació. S'estima que arribarem als 9 milions abans de 15 anys. Hi ha més necessitats de serveis públics (sanitat, educació, envelliment, dependència, transport, habitatge, pobresa) i això passa necessàriament per un millor finançament de Catalunya i una reducció del dèficit fiscal, que la Generalitat estima en 22.000 milions d’euros anuals, més del 9% del PIB català.

163.000 Milions: És la quantitat que mobilitzarà el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i que permetrà moure tots els recursos assignats a Espanya dels fons Next Generation de la UE, una quantitat tan gran que equival al 12% del PIB espanyol d'un sol any o molt semblant al pressupost en pensions contributives del 2023. Gran part d’aquests fons es destinen a reforçar els 12 PERTE que estan en marxa, que són projectes de caràcter estratègic amb gran capacitat de tracció per al creixement econòmic, l'ocupació i la competitivitat de l'economia, amb un alt component de col·laboració publicoprivada i transversals a les diferents administracions. La creu: hi ha cert desgavell en el control i l’execució dels projectes i les inversions per part de les administracions.