Anastasiya Oliynyk, ucraïnesa de Tàrrega 

Aquest any, com mai, he gaudit de les festes de Nadal. Pot ser perquè una sensació de desordre mundial, em fa fixar més en el que està al meu abast, o pot ser perquè és el primer any que els ortodoxos ucraïnesos i catòlics del ritu bizantí celebrem Nadal seguint el mateix calendari que els catòlics. El meu pare sempre deia: "Ja estic fart d'aquest calendari! Quan celebrarem Nadal amb el món normal?". Clar, els meus pares segueixen la Quaresma Nadalenca, que entre d’altres coses fan un règim sense carn ni productes làctics (per creences religioses) i es feia difícil celebrar el Cap d'Any amb tota la família i una taula plena de carn, quan encara no havia arribat Nadal. Una altra cosa és ara –tot ja té la seva lògica i no tenim dos caps d'any–. (Sí, sí, teníem l'any nou i el vell any nou! Tretze dies després de l'any nou normal, el que té quasi tothom. Sempre hi ha hagut molt d’embolic amb aquestes dates.)

Tot i això, Nadal a la meva infantesa, el celebràvem amb els meus avis seguint les tradicions que van poder guardar durant anys de prohibició per autoritat soviètica (el comunisme negava l'existència del Déu i prohibia les festes religioses). En aquesta època estàvem de vacances a casa dels meus avis i per la festa de Nadal arribava tota la família – tots els fills dels meus avis amb les seves dones i nens. El dia 6 de gener, que era vigília de Nadal, hi havia el costum de començar a sopar amb la primera estrella, així ho fèiem nosaltres. A la taula hi havia dotze plats sense carn ni productes làctics, amb el plat principal fet de blat, mel, nous i, dependent de la regió on es fa, amb rosella, panses, o altres productes. En aquest sopar mai hi havia alcohol. Ja quan tots eren a casa, asseguts a la taula nadalenca, la meva àvia començava el sopar amb una benedicció de tota la família, agraint per l’any viscut i desitjant passar un bon any. A algunes parts d'Ucraïna hi ha la tradició de posar "Diduj" – és una decoració de Nadal ucraïnesa feta de panotxes de blat de moro, que és un símbol de bona collita, benestar i riquesa–. Nosaltres també hem començat a posar-ho, ja que algunes tradicions les hem de tornar a recuperar (perquè l'autoritat soviètica intentava destruir qualsevol tradició que podia destacar la identitat nacional). El 7 de gener ja era el dia de Nadal, quan el dinar festiu era tan llarg que es convertia en sopar, perquè estàvem parlant, menjant, i els nets cantant cançons de Nadal. Després d'aquesta coral infantil, els meus avis i els nostres pares i tiets ens regalaven diners com a agraïment. És una tradició d'aquestes festes: el dia de Nadal la gent jove va de casa a casa cantant nadales, on canten sobre el naixement del Jesús i de l'alegria que ens dona a tothom aquest esdeveniment. A cada regió hi ha una varietat d'aquestes cançons. I nosaltres fèiem el mateix per guanyar una mica de dinerets i alguns dolços. Encara, avui en dia, els nens ho fan. Hi ha pobles on ho fan amb unes presentacions teatralitzades, que és una cosa que val la pena veure! 

Quan va morir la meva àvia, ja es va perdre aquesta celebració, perquè el contacte entre germans es va anar diluint. I en créixer, nosaltres ja no teníem tant de temps per anar a casa dels pares per fer aquesta celebració (tots vivim fora d’Ucraïna). A més a més, tant jo com la meva germana ens vam casar amb catalans i això demana una combinació de tradicions i calendaris, i, vulguis o no, no arribes a fer-ho tot.  

Aquest any, per fi ha sigut diferent. Desgraciadament, no vam poder anar a casa dels meus pares, perquè viuen a Ucraïna i, amb els nens petits no ens atrevim a anar on hi ha una guerra. Ja en tinc prou amb el meu fill gran, que va marxar per visitar els avis i els seus amics i va viure el bombardeig més massiu que ha sofert mai sobre Kíiv organitzat per l'exèrcit rus el dia 29 de desembre. 

És complicat estar aïllat de les teves tradicions. Potser és la raó, perquè ucraïnesos fora del seu país continuen seguint-les. Val a destacar que, quan vaig arribar a Catalunya, no m'imaginava, que aquí hi hagués tants compatriotes ucraïnesos i que les tradicions nadalenques es continuïn celebrant i preservant. Això ho he vist molt bé aquest Nadal que, després de la missa, la coral ucraïnesa va anar a totes cases on la van convidar per cantar nadales tradicionals. També podeu gaudir d'aquesta tradició el dia 21 de gener a Tàrrega a l'església Santa Maria de l’Alba.