Elisabet Talavera, presidenta de la Societat Ateneu de Tàrrega 

Estimats Melcior, Gaspar i Baltasar:

Ja sé que vosaltres ho veieu tot i que segur que ja sabeu qui soc, però se'm fa estrany començar a escriure sense presentar-me. 

Sóc Elisabet Talavera i a part de ser la mare del Joan i la Cèlia i estar casada amb el Joan Nicolau, tinc l’honor de ser la Presidenta de l’Ateneu.

No és la primera vegada que us escric però he de reconèixer que aquesta vegada estic una mica més nerviosa, aquesta carta us la faig arribar en nom de la Societat Ateneu.

Estic aquí asseguda al Local Social i mentre miro el mural del Centenari pintat per Josep Minguell, penso en què és el que voldria demanar-vos l’Ateneu.

Ja sabeu que aquest any estem d’enhorabona, hem celebrat els 100 anys del Teatre Ateneu i ens ha fet molta il·lusió poder celebrar-ho amb la ciutat, perquè aquest teatre és de tots.

Ens omple de satisfacció veure en què s’ha convertit tot l’esforç, tant personal com econòmic, que la primera junta de l’Ateneu van fer en el seu moment per construir aquest teatre.

Per això us demanem un llarg camí per poder recórrer plegats amb la Regidoria de Cultura i l’Ajuntament de Tàrrega que permeti que aquest teatre tant nostre segueixi sent un referent en programació a les Terres de Lleida i també testimoni de la vida targarina.

Us vull demanar empenta i ganes, tantes com les que van tenir en Samuel Pereña i el primer Consell Central aquell setembre de 1919 quan van constituir la Societat Ateneu.

Sense voler demanar massa ens aniria bé que ens portessiu més oportunitats per poder convertit la sala de conferències en un escenari de petit format on poguéssim fer cabre petites obres de teatre i concerts íntims.

Si encara teniu una mica d’espai, m’agradaria que repartíssiu il·lusió, d’aquesta que et fa fer coses boniques, per poder continuar omplint el calendari d’activitats de la societat i deixeu les portes ben obertes per poder continuar treballant de la mà de totes les entitats culturals de la nostra ciutat.

No us oblideu dels que tenim a casa nostra.

Per a l’Orfeó Nova Tàrrega, repartiu per Tàrrega ganes de cantar per fer gran l’entitat degana del cant coral.

Per a l’Esbart Albada, desperteu els més balladors i així entre tots mantenir viu i fer créixer el nostre folklore.

Per a la Coral Infantil Mestre Güell, regaleu ganes de cantar i jugar als infants.

Per al Club d’Escacs Tàrrega, sembreu passió pel joc que desperta la ment i així poder per fer créixer l’escola i repartiu encert en els teulers.

Per a Somswing Trrg, feu reviure el ritme i l’estil en els peus del ciutadans de casa nostra ànima ferits de lindy-hop.

I per a les Sevillanes, us demano “Arte y Poderío” perquè la cultura té molts colors.

Us vull demanar, en últim lloc, bon enteniment per als qui treballen per la cultura des del despatx perquè els recursos econòmics són necessaris per fer cultura a peu de carrer i el seu recolzament és vital.

Ara sí, m’acomiado: però no sense abans donar-vos les gràcies per la il·lusió que sembreu en petits i grans.

Jo us deixo les sabates al balcó i a casa hi trobareu les copes de cava amb les neules per agafar forces.

Gràcies i fins l’any que ve.