La Soll

El passat dissabte 2 de desembre la secció de Pensament Crític de La Soll va celebrar un nou debat sobre model de ciutat centrat en l'urbanisme, "la regidoria més important i estratègica del consistori" segons van coincidir els cinc ponents participants. Els exregidors de l'àrea Roser Sala (1991-1999), Jaume Aligué (1999-2003), Jaume Ramon Solé (2003-2011) i Martí Pijuan (2015-2019) i l'actual regidor José Luis Marín (2022-actualitat) van debatre en una intensa sessió davant una cinquantena de veïns que van assistir al Mercat Municipal.

L'evolució de l'urbanisme targarí

Per començar, es van repassar les diferents normatives que ha tingut la ciutat posant èmfasi en les Normes Subsidiàries de Planejament de Tàrrega (1983) i el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal POUM (2006), que es van crear amb l'objectiu de posar ordre i planificar el creixement urbanístic de la ciutat.

Roser Sala va destacar que en el seu període van poder avançar en molts projectes urbanístics gràcies a la regulació prèvia, però va voler recalcar que aquesta tasca no es pot realitzar sense "un consens polític i ciutadà" ni sense "una bona dosi de paciència", ja que acostumen a ser processos lents i amb molts aspectes a valorar.

Per la seva banda, Jaume Aligué va fer un repàs històric a l'evolució urbanística de Tàrrega i va lamentar els "desgavells urbanístics fets durant el franquisme" amb exemples tan clarividents com el magnànim bloc de pisos del Pati. Sobre el POUM, va destacar que va ser redactat en anys d'eufòria i va lamentar que les expectatives de la presó i el futur de l'hospital de dia no s'acabessin complint. 

Jaume Ramon Solé va destacar que l'objectiu de l'urbanisme ha de ser "prevaldre el sentit del bé comú enfront l'anarquia de l'interès privat" i que "cal pensar en tots els ciutadans." Segons Ramon, l'Ajuntament hauria de vetllar per aplicar les normatives que el mateix consistori va aprovar sobre aspectes com el patrimoni i va considerar que en els darrers anys "ha faltat previsió i visió estratègica de futur."

Martí Pijuan va explicar que el seu període al capdavant de l'urbanisme va estar molt marcat per la greu situació financera que vivia l'Ajuntament: "Veníem d'un deute enorme i no vam tenir diners per tirar endavant nous projectes." Tot i això, va voler destacar que van poder dur a terme la reforma de la plaça Major i que van iniciar els projectes per l'ampliació del CAP i la nova estació d'autobusos que veuran la llum en els pròxims mesos.

La situació actual i els reptes de futur

L'actual regidor José Luis Marín va començar afirmant que "l'urbanisme del futur és adaptar-se al present" i que en els darrers anys la crisi immobiliària i la pandèmia havien condicionat molt el creixement de la ciutat. Sobre el POUM, que està a punt de complir 20 anys de vida, va considerar que en el moment de la redacció s'havia "sobredimensionat", ja que apuntava que el 2026 Tàrrega arribaria als 25.000 habitants i es podrien construir 10.000 habitatges nous. Tot i això, va considerar que té una "bona salut" i és "el camí a seguir per teixir el creixement de la ciutat."

Un dels punts on van coincidir tots els regidors va ser en la necessitat urgent de la construcció de la variant de la C-14, una reivindicació històrica que cap govern ha estat capaç d'aconseguir. Jaume Ramon Solé va lamentar que "totes les capitals de comarca tenen variants dels eixos principals, excepte Tàrrega" i va demanar que es continuï fent pressió a la Generalitat per assolir el projecte.

Aligué també va reclamar un millor aprofitament d'equipaments de la ciutat en desús com el Carmel, la Farinera Balcells o la casa dels camps dels Escolapis. En aquest sentit, Marín va respondre que rehabilitar aquests espais val molts diners i, de moment, començaran amb projectes com la rehabilitació de la Casa de Cultura, ja que el capítol d'inversions és "moderat".

Per la seva banda, Martí Pijuan van considerar prioritari millorar el nucli antic de la ciutat, "que està molt degradat", i que s'haurien d'oferir ajudes per rehabilitar l'elevat nombre d'habitatges buits que hi ha al centre de Tàrrega, a banda de fer-li un rentat de cara que el deixi més atractiu i amb potencial pel comerç local. Roser Sala també va apuntar que cal desenvolupar la ciutat de la manera més compacta possible i que la nova variant de la C-14 ho ajudaria a fer possible.

José Luis Marín va apuntar també que l'urbanisme del futur passa per pensar en un "model sostenible" davant la crisi climàtica i va posar l'exemple del petit pulmó que s'havia generat amb la transformació de la  plaça de les Bòbiles. També va introduir el concepte d'un "urbanisme de cures, que pensi en les persones i on es pugui caminar tranquil·lament per la ciutat."

Finalment, el públic també va intervenir per fer algunes preguntes i algunes demandes com una "major cohesió política per planificar projectes urbanístics a llarg termini que estiguin per sobre dels partits" o "comptar amb més arbres en la construcció de nous equipaments o carrers tenint en compte les seves característiques."

Balanç i conclusions

Des de La Soll es va voler agrair el tarannà constructiu del tots els participants al debat, on va quedar palès la necessitat de dibuixar la previsió urbanística de forma estratègica de Tàrrega amb una mirada llarga i amb el consens de tota la ciutadania. La variant de la C-14 hauria de ser una de les prioritats i també caldria dedicar esforços a comptar amb una ciutat més sostenible davant la crisi climàtica que vindrà, tot mantenint el patrimoni històric, paisatgístic i vital que fan de Tàrrega una ciutat amb gran potencial.